Ja disponible al canal de YouTube del CREAF el curs en línia identificar les papallones diürnes de l’àrea metropolitana de Barcelona. Organitzat per l’Observatori Metropolità de Papallones mBMS, les dues parts del curs emeses en directe el passat 27 i 28 d’abril van tenir més de 300 espectadors i espectadores. Ara podràs veure-ho sempre que vulguis a YouTube!
L’AMB amb la col·laboració del CREAF i el IRMB, inicia el projecte en 6 parcs i 2 platges amb l’objectiu d’estendre’l a tota la xarxa de parcs i platges metropolitans al 2020.
El primer Observatori Ciutadà de Papallones Urbà liderat per Yolanda Melero, investigadora del CREAF, ha donat a conèixer les xifres del seu primer any de funcionament a Madrid i a Barcelona. Els seixanta-quatre voluntaris han reportat més de 6000 observacions de papallones urbanes gràcies al projecte de ciència ciutadana.
El 10 de novembre, Stefanescu va rebre el guardó de la Butterfly Conservation, la societat més important en el món de la conservació de les papallones.
Entrevistem la Yolanda Melero, doctora en Biologia amb els seus estudis en comportament i dinàmiques de les poblacions de visó americà. Segueix indagant al CREAF en el funcionament de les poblacions animals, però ara a través de les papallones per entendre com dissenyar ciutats aptes per albergar biodiversitat.
Anem als inicis... Com vas començar la teva trajectòria científica?
Recentment ha estat publicada una nova guia sobre les papallones diürnes que podem trobar al país. L'investigador Constantí Stefanescu n'és un dels tres autors d'aquest llibre publicat per Edicions Lynx.
El CREAF coordina l'equip científic que hi ha darrere de l'observatori pioner a Espanya i que, amb l'ajuda d'un equip de voluntaris, seguiran l'evolució de les poblacions de papallones en 54 jardins de Barcelona i Madrid.
Reduir l’ús de productes químics i un entorn natural ben conservat incrementen la biodiversitat de les vinyes del Priorat. Així ho demostra un estudi on ha participat l’investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i investigador associat al CREAF, Constantí Stefanescu. Els resultats revelen que els cultius ecològics afavoreixen especialment les plantes i les papallones diürnes.
Els investigadors del CREAF assenyalen el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl com a causes del declivi. Les espècies més afectades són aquelles especialitzades en explotar uns pocs tipus d'ambients i que produeixen vàries generacions de papallones a l’any.
Un estudi ha trobat que les altes temperatures i la baixa pluviositat provoquen una descoordinació entre l'època de floració i l'època de vol de les papallones. Els moments de màxima floració i d’abundància de les papallones se separen una mitjana de 70 dies i augmenten en els anys de sequera pronunciada.
