El Grup de Naturalistes d'Osona organitza properament dos actes emmarcats dins la Setmana de la Natura. El primer serà aquest diumenge 29 de maig a Cantonigròs, on es farà una prospecció del territori cercant orquídies. La segona jornada versarà entorn el món de les papallones diürnes, el proper dissabte 4 de juny.
El TERMCAT publica en línia el diccionari Noms de papallones, que recull 214 fitxes terminològiques de les espècies de papallones diürnes de Catalunya. Constantí Stefanescu, investigador associat al CREAF, ha participat en l'edició
Segons un estudi amb participació del CREAF, les poblacions d’ocells o de papallones que viuen en habitats oberts s’han vist perjudicades per la pèrdua successiva de prats o matollars. Les que viuen en àrees boscoses, en canvi, s’han vist afavorides. Aquestes variacions van relacionades amb els canvis de paisatge que ha sofert Catalunya i el conjunt del mediterrani en les darreres dècades.
20 anys de dades recopilades per la Butterfly Monitoring Scheme del Regne Unit i de Catalunya han servit per demostrar que les papallones que viuen en latituds altes pateixen més alts i baixos en la mida de la seva població.
Perquè el nombre d’espècies de plantes, animals i altres essers vius es màxim en les latituds equatorials i disminueix progressivament a mesura que ens movem cap als pols? Aquesta pregunta va ser identificada per la revista Science com una de les 25 preguntes claus per a la recerca científica del futur.
Aquest és el primer resultat del creuament de les dades per ocells i papallones obtingudes en els Programes de Seguiment d’Indicadors Ambientals de Catalunya. La iniciativa, impulsada pel Departament de Territori i Sostenibilitat compta amb la participació Constantí Stefanescu, investigador associat del CREAF i coordinador de la Catalan Butterfly Monitoring (CBMS) a través del Museu de Ciències Naturals de Granollers.
Un equip d’investigadors del CREAF i del Museu de Ciències Natural de Granollers, en col·laboració amb altres científics europeus, ha descobert que la papallona dels cards és capaç de desplaçar-se anualment fins a 6500 km, gràcies a un cicle migrador que utilitza els vents favorables a gran alçada. Per primer cop es demostra que l’espècie és capaç de retornar a l’Àfrica a la tardor, com fan també els ocells migradors, tancant així un cicle migratori continu.
En aquest acte es mostraran els resultats analitzats de manera conjunta dels programes de seguiment d'ocells i papallones, impulsats pel Departament de Territori i Sostenibilitat, i desenvolupats des de l'ICO i el Museu de Granollers. Hi participa Constantí Stefanescu, investigador associat del CREAF.
Les àrees de distribució d’ocells i papallones europees es desplacen cap al nord seguint les passes del canvi climàtic. Aquest desplaçament no és prou ràpid i fa que les diferents comunitats no arribin a situar-se en les àrees que els resulten tèrmicament adequades i visquin en un estrés tèrmic constant. Aquest fenomen, que s’anomena “deute climàtic”, pot representar un problema per a la conservació de la biodiversitat europea.
Segons els resultats d’un estudi exhaustiu dut a terme pel Museu de Granollers- Ciències Naturals i el CREAF, diferents efectes del canvi global, com la falta d’aigua, l’augment de temperatures o el canvi d’usos del sòl, tindran un impacte sinèrgic que posaran en greus problemes les comunitats de papallones del territori mediterrani.
