La Unió Europea es va comprometre a frenar la pèrdua de biodiversitat per al 2020 mitjançant la seva Estratègia de Biodiversitat i a través d’altres acords internacionals. Tanmateix, a mesura que s'acosta el 2020, podem anar veient com els esforços de conservació no estan arribant a aquest objectiu.
Les erugues han sortit més tard i no han tingut temps de fer grans danys. La app que estrena el projecte Alerta Forestal servirà per captar més participants que ajudin a seguir amb molta atenció l’activitat de les erugues durant el mes de març. Si les erugues allarguen la seva activitat podríem tenir afectacions inesperades.
En aquesta nova entrega en Jaume Terradas parla del risc creixent que tenim al Mediterrani a patir fenòmens catastròfics vinculats a l'aigua, inundacions, huracans, pujada del nivell del mar, etc. De les conseqüències del creixement urbanístic desordenat i de les desigulatats socials que això ha comportat i encara comporta arreu del món.
La història de la ciència sovint no visibilitza a totes les persones per igual. Algunes, persones claus que han inspirat o provocat grans canvis de paradigma en aquest cas del món de l'ecologia i l'evolució. Moltes d'elles han estat dones, i per això nosaltres volem aprofitar el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència per donar-les a conèixer.
Descarrega aquí la infografia completa pel Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència
Des d’aquest 2019 el CREAF i l'escola Peramàs de Mataró han començat una aliança Magnet gràcies a la Fundació Bofill, el Departament d'Educació, la Diputació de Barcelona i l'ICE de la UAB, amb el suport d'Ajuntaments com el de Mataró. I què vol dir això? Vol dir moltíssim...llegiu, llegiu.
El projecte Life Biorgest ha començat a caminar de la mà del Consorci Forestal de Catalunya per millorar la biodiversitat dels boscos mediterranis. Junt amb el CREAF i altres socis l’objectiu principal del projecte és el d’integrar pràctiques i mesures innovadores en la planificació i gestió forestal actual.
L'activitat humana augmenta la deposició de nitrogen i altera profundament el cicle del nitrogen (N) en tot el planeta. La investigadora del CREAF Rossella Guerrieri ha treballat durant la seva beca internacional Marie Skłodowska-Curie estudiant el paper dels microorganismes de les fulles en la nitrificació. La seva hipòtesis era que aquests microorganismes fèien una contribució important al cicle del nitrogen. El portal CORDIS de la Comissió Europea ha fet un resum del seu treball.
Quins són els reptes que es van identificar durant la jornada passada del 21 de novembre que cada any organitzem el CREAF, la SCB i la ICHN? Quines idees o recomanacions es van donar? Us presentem un resum elaborat per Xavier Carbonell que dóna tota aquesta informació i molta més.
Jofre Carnicer, investigador de la UB al CREAF juntament amb Maria Vives i Laura Blanquer, investigadores predoctorals del CREAF, responien fa unes setmanes a aquesta pregunta que feia un lector de La Vanguardia. Ells recomanen informar-se activament, canviar progressivament els nostres comportaments i posar en pràctica un consum conscient.
