L'abandonament de zones agrícoles i ramaderes i la consegüent reforestació al Montseny ha fet que en 12 anys s'hagi produït un descens del 44% en les poblacions d'aus pròpies d'habitats oberts. La restauració de l'agricultura i la ramaderia tradicionals haurien d'ajudar a frenar l'avenç del bosc.
Científics del CREAF i del CSIC proposen que la innovació no és una adaptació en si mateixa, sinó que emergeix quan es combinen certes adaptacions nascudes per afrontar canvis en l'entorn, com tenir un cervell gran i ser curiós. L'estudi ha analitzat 1018 espècies d'aus. Primats, cetacis, lloros i corbs innovem perquè tenim una vida llarga i estem adaptats a viure en ambients canviants.
Un article publicat a Science amb participació del CREAF afirma que les preferències climàtiques de cada espècie d'au estan modulant els canvis en les seves poblacions a gran escala. Tan el grup d'espècies que es beneficien del canvi climàtic, com el grup de les que es veuen perjudicades, estan veient alterades les seves poblacions. A Europa i EUA les poblacions de cada grup estan patint canvis de forma diferent, però en cada territori hi ha un grup més afectat que l'altre.
L'article, en el que hi han participat investigadors del CREAF i el CTFC, entre d'altres, exposa els beneficis de l'evolució natural de les terres abandonades per a la biodiversitat d'aus, si bé també destaca que cal certa intervenció humana per diversificar-ne els hàbitats.
Un nou estudi internacional relaciona la mida del cervell amb la quantitat d'hormona de l'estrès en els ocells. Un cervell més gran augmenta la capacitat cognitiva, el que els permet afrontar nous reptes i portar, en definitiva, una vida més relaxada que les que tenen un cervell petit.
L’investigador del CREAF Oriol Lapiedra ens presenta la seva tesis doctoral el proper 30 de setembre a les 11h. L'objectiu d'aquesta tesi és obtenir una visió integrada dels mecanismes que han comportat la diversitat biològica actual del grup dels coloms (ordre Columbiformes) mitjançant la incorporació d'un factor clau que ha estat àmpliament ignorat en els estudis evolutius: el paper del comportament dels animals.
Segons els experts del CREAF, aquesta capacitat els assegura l’èxit a la ciutat i la possibilitat d’esdevenir animals "urbanites". Una revisió exhaustiva dels estudis publicats conclou que en ambients urbans, les espècies sovint canvien els seus hàbits alimentaris, perden la por als humans i modifiquen la forma de comunicar.
En molts animals, els mascles i les femelles difereixen en la mida del cervell. L'explicació més recurrent és que aquestes diferències reflecteixen l'acció de la selecció sexual. Però les prediccions no són clares. Un equip d'investigadors del CREAF ha descobert que un grup d'aus costaneres, les limícoles, no escullen les seves parelles per la grandària del cervell sinó "pel seu físic".
Les àrees de distribució d’ocells i papallones europees es desplacen cap al nord seguint les passes del canvi climàtic. Aquest desplaçament no és prou ràpid i fa que les diferents comunitats no arribin a situar-se en les àrees que els resulten tèrmicament adequades i visquin en un estrés tèrmic constant. Aquest fenomen, que s’anomena “deute climàtic”, pot representar un problema per a la conservació de la biodiversitat europea.
