Segons els experts del CREAF, aquesta capacitat els assegura l’èxit a la ciutat i la possibilitat d’esdevenir animals "urbanites". Una revisió exhaustiva dels estudis publicats conclou que en ambients urbans, les espècies sovint canvien els seus hàbits alimentaris, perden la por als humans i modifiquen la forma de comunicar.
En molts animals, els mascles i les femelles difereixen en la mida del cervell. L'explicació més recurrent és que aquestes diferències reflecteixen l'acció de la selecció sexual. Però les prediccions no són clares. Un equip d'investigadors del CREAF ha descobert que un grup d'aus costaneres, les limícoles, no escullen les seves parelles per la grandària del cervell sinó "pel seu físic".
Investigadors del CREAF i del CSIC revelen que els canvis en el comportament d'alguns ocells acceleren la seva evolució cap a formes i mides més adequades al seu nou estil de vida. Les espècies de coloms i tórtores que abandonen el sòl per viure en els arbres desenvolupen potes més curtes i cues més llargues més ràpidament del que és habitual.
Les espècies invasores que aconsegueixen colonitzar amb èxit un nou territori dediquen més temps a conèixer el nou entorn i són capaces d’adaptar el seu comportament a les noves condicions.
S’ha demostrat que el procés d’invasió no depèn tan com es pensava de que l’espècie tingui una gran capacitat reproductiva. Les bones invasores reparteixen els esdeveniments reproductius en varis intents poc productius.
En aquesta estratègia col·laborativa s’aprofita que les formigues obreres més petites són millors cercant les llavors al terra i que les més grans són millors transportant-les fins al niu. A diferència del transport individualitzat, on la formiga que troba la llavor és la que la duu fins al niu, repartir-se les tasques segons les habilitats de cada individu permet fer arribar més llavors a l’interior del niu amb un esforç menor.
Segons un estudi coordinat pel CREAF, determinades espècies de flors, com les estepes, la farigola o el romaní, expliquen una part important de la distribució i l’abundància de les comunitats d’abelles. Altres factors com la mida del cos de les abelles són també importants per predir la dinàmica de les comunitats d’abelles en un entorn mediterrani. Aquesta informació és molt útil per planificar mesures que frenin les davallades en les poblacions d’abelles observades en els darrers anys.
L’estudi liderat pel CREAF conclou que la manca de depredadors a les grans ciutats afavoreix aquestes aptituds i en definitiva una tendència a que les aus de les ciutats siguin més intel·ligents que les d’altres ambients.
Aquest estudi dóna noves pistes per poder entendre l’èxit que moltes espècies invasores tenen a les nostres ciutats.
Investigadors de la Universitat de Girona i de la UAB, en col·laboració amb centres de recerca internacionals, han definit quins són els factors clau que determinen si una espècie invasora global sobreviurà o no en un nou ecosistema. La recerca, publicada a la prestigiosa revista PNAS, demostra que la idoneïtat del clima, en molts casos dels microclimes locals creats per l'activitat humana, és el factor principal que determina l'èxit de la invasió.
