Investigadors del CREAF, l’ICTJA-CSIC i la UB relacionen els canvis amb dos fenòmens atmosfèrics, l’Oscil·lació de l’Atlàntinc Nord (NAO) i la de l’Atlàntic Est (EA). L'estudi s’ha dut a terme amb l’ajut de testimonis de sediment lacustre recuperats a la Sierra de Gredos, a més de 2.000 metres d’altitud.
El projecte finançat ECOPOTENTIAL H2020 EU es posa online! Aquest gran projecte europeu finançat per H2020 centra la seva activitat en un conjunt d'àrees protegides reconegudes internacionalment. El projecte posa en comú Observacions de la Terra obtingudes per teledetecció, mesures de camp, anàlisi de dades i projeccions de les condicions i serveis dels ecosistemes actuals i futurs.
El pitjor dels escenaris té lloc quan els dos fenòmens, la NAO i l’EA, es troben en fases contràries, tal i com va passar els primers anys de la passada dècada. Durant aquest període, l’absorció de CO2 va ser inferior a la mitjana. Darrerament la NAO i l'EA han estat en la mateixa fase i els ecosistemes han retirat més carboni de l’atmosfera.
Tot i que entre 1980 i 1994 els arbres brotaven 4 dies abans per cada grau que augmentava la temperatura, avui dia ja només ho fan amb 2 dies d'antelació. Segons l'estudi en què ha participat Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, els hiverns més càlids i les hores de llum estan forçant a les plantes a controlar els calendaris fenològics.
Un investigador del CEED (Centre d'Excel·lència per Decisions Ambientals) ha estat guardonat amb una de les cinc Beques d'Investigació postdoctoral de Victòria (Austràlia).
