Tenir més cabres pasturant pel bosc disminueix el risc d’incendi?
El projecte Silvodivers vol descobrir si la silvopastura pot ser una aliada per reduir el risc d'incendi alhora que es conserva la biodiversitat del bosc.
El projecte Silvodivers vol descobrir si la silvopastura pot ser una aliada per reduir el risc d'incendi alhora que es conserva la biodiversitat del bosc.
Aquests dies la ramaderia extensiva és un tema candent, polititzat fins a l'extrem. Des del nostre rol científic, ens aventurem a respondre algunes preguntes que sorgeixen. Si tota la ramaderia d'Espanya fos extensiva, on aniria a pasturar? Als prats? A les muntanyes? No les perjudicaria?
El projecte europeu LIFE Polyfarming, que coordina el CREAF, s'inclou com a model inspirador en el recentment publicat manual de bones pràctiques ‘Gestió sostenible de les pastures de muntanya’ impulsat per Euromontana.
Més del 90% dels terrenys agrícoles de la Terra estaran degradats en 2050, segons el recent article ‘Detinguem l'erosió del sòl per a garantir la seguretat alimentària en el futur’ publicat per l'Organització de les Nacions Unides per a l'Alimentació i l'Agricultura (FAO).
El projecte d'agricultura regenerativa Life-Polyfarming, coordinat per Planeses i el CREAF, ha publicat recentment sis vídeos en els quals expliquen, en to divulgatiu, les tècniques agrícoles i ramaderes que duen a terme a la granja pilot a la Garrotxa, Catalunya. L'objectiu d'aquestes tècniques: recuperar un sòl fèrtil i rendible d'una manera respectuosa amb el medi ambient.
*Els vídeos només estan disponibles en castellà
El projecte, finançat pel programa LIFE, es desenvoluparà a les zones de muntanya mitjana, entre els 500 i els 1000m d'alçada. En aquestes àrees, el consorci liderat pel CREAF vol recuperar zones de pastures, introduir vinyes i gestionar el bosc per a la prevenció d’incendis forestals, entre d'altres accions.
El nitrogen és un nutrient essencial per la vida, però els ecosistemes no són capaços de processar-lo quan es troba en excés i passa a ser un element perjudicial. Això s’està donant als voltants de les nostres granges, on el nitrogen s’acumula en forma d’amoni. Els líquens, que són molt sensibles a aquest tipus de contaminació, han permès a la investigadora Anna Àvila estudiar-ho.
La Corina Basnou és doctora en Biologia i des de 2005 treballa al CREAF com a investigadora postdoctoral. Actualment indaga en l’estudi dels serveis ecosistèmics i de la biodiversitat.