Les dinàmiques dels vents s'han d'introduir en els estudis que mesuren com el canvi climàtic afecta els ritmes de la natura. L'estudi publicat a PNAS amb participació de Josep Peñuelas, investigador CSIC al CREAF, conclou que la calma dels vents està afavorint la productivitat de la vegetació.
La investigadora del CREAF ha guanyat el premi pel projecte “Replantegem entorns escolars”, per implicar l’alumnat en l’elaboració de propostes per reverdir els seus patis.
Mariona Ferrandiz, investigadora del CREAF i professora del Departament de Biologia Vegetal, Biologia Animal i Ecologia (BABVE) de la UAB, ha estat una de les 15 persones guardonades en la primera edició dels Premis de Recerca Científica de l’Ajuntament de Barcelona.
L’any 2020 va arribar a dues comarques més i 50 nous municipis i avança en direcció oest i sud de Catalunya. Joan Pino, director del CREAF és membre del grup de treball tècnic que lidera el Departament d'Agricultura.
La reestructuració és desigual segons l'època de l'any, canvia més ràpid a l'hivern, que a la primavera. Aixo podria exposar els ocells a una trampa climàtica. A la conca mediterrània, amb més microclimes i microhàbitats, aquest efecte no és tan clar i sembla que les comunitats d'ocells no han canviat tant els darrers 40 anys.
L'informe sobre l'estat del clima 2020 l'ha presentat la secretària executiva de la Convenció Marc de las Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), Patricia Espinosa. Es fa cada any des de 2017 i s'adreça a la comunitat científic-política internacional.
Aquest 2020 que acabem de deixar serà molt recordat, sens dubte, i de manera no gaire positiva. Més enllà de les persones que han perdut éssers estimats —com ha succeït a la nostra família— per a les quals l’any que hem deixat enrere no podrà ser mai de bon record, la qüestió és com acabarà passant a la història de la humanitat.
El pi roig (Pinus sylvestris) és una espècie d'importància crítica a Europa, tant ecològica com econòmica, i és la pedra angular dels boscos d’Escòcia. Des del CREAF hem intervingut en una recerca pionera sobre com es recupera de sequeres extremes, liderada per la Universitat de Stirling.
Aquest any 2020, Catalunya ha tingut una àrea cremada per incendis extremadament baixa, de les més baixes des que es tenen registres. A falta de les dades definitives, es creu que estarà al voltant de 135 hectàrees. D'altra banda, els Bombers de la Generalitat han cremat 64’5 hectàrees de terreny en onze cremes prescrites en diversos punts estratègics de gestió.
Més de 4.400 espècies terrestres i d'aigua dolça estan amenaçades pels canvis en el règim d'incendis. Tot i que moltes espècies estan en risc per l'augment de la freqüència i intensitat de foc, la seva eliminació pot ser perjudicial per a algunes formes de vida i ecosistemes.
