Plantes

Quines característiques del medi i dels mateixos éssers vius poden explicar la gran diversitat de plantes i de vida en general a la Terra?

Reduir l’ús de productes químics i un entorn natural ben conservat incrementen la biodiversitat de les vinyes del Priorat. Així ho demostra un estudi on ha participat l’investigador del Museu de Ciències Naturals de Granollers i investigador associat al CREAF, Constantí Stefanescu. Els resultats revelen que els cultius ecològics afavoreixen especialment les plantes i les papallones diürnes.

LIFE The Green Link és un projecte liderat pel CREAF i en col·laboració amb socis europeus. El seu objectiu és restaurar terrenys degradats de la conca mediterrània a partir d’una nova tècnica, el ‘Cocoon’.

Una extensa revisió d’estudis i registres de dades indica que la sequera i l’augment de temperatura ja provoquen substitucions d’espècies, major aridesa i risc d’incendi, i menor fertilitat del sòl i disponibilitat d’aigua, entre d’altres efectes negatius.

Els productes farmacèutics i de cura personal per ús humà i animal estan incrementant la seva presència al medi ambient. S’ha de tenir en compte a més que la seva eliminació a les plantes de tractament per aigües residuals és incompleta.

Repàs a la història dels autors més destacats en els camps de la geobotànica i l'ecofisiologia.

Un grup d’investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona, el CREAF, el CSIC i la UB plantegen un nou mètode, la ‘convergència etnobotànica’, per agrupar els usos similars de plantes d’un mateix grup i facilitar la identificació de noves aplicacions dels productes naturals.

A mitjan maig, la NASA anunciava el descobriment de 1.284 planetes nous, gràcies al telescopi espacial Kepler. Es diu aviat. La Terra sembla que se’ns fa petita amb la globalització, però el món conegut creix de manera insospitada.

Barcelona, i bona part de Catalunya, van camí de patir una sequera històrica, no tant per la cruesa sinó per la quantitat de dies seguits que fa que no plou. Són aquestes coincidències de la vida les que fan que aquest divendres, 29 de gener, la Núria Garcia Forner defensi la seva tesi.

Investigadors del CREAF, del CSIC i de la UAB han publicat recentment un article al PNAS on es demostra, per primer cop a la història, que la metabolòmica, a banda de ser útil en biomedicina,  també es pot utilitzar en els estudis d’ecologia. Amb aquesta tècnica els ecòlegs podran entendre com funcionen internament els éssers vius d’un ecosistema i preveure com afecten els  canvis ambientals als nostres espais naturals. Els experts catalans han batejat aquesta  nova branca científica amb el nom de ecometabolòmica.