Agua

Ens trobem en estat d'excepcionalitat per sequera a Catalunya.

Tanca els ulls i pensa en l’ésser viu més sòlid que coneixes. Has pensat en un arbre? Sòlid, immòbil i impassible al pas del temps. Res més lluny de la realitat i és que els troncs dels arbres bateguen, es contrauen de dia quan es buiden d’aigua i es dilaten de nit al reomplir-se per les arrels.

Per què no es pot atribuir la sequera que viu avui Catalunya només al canvi del clima? La stuació de sequera persistent pot ser un anunci del que viurà Europa els propers anys? Fins a quin punt la situació té a veure amb les polítiques de gestió de l’aigua? Quines són les passes que hem de fer d’ara en endavant? Intentem fer un compendi per contestar aquestes preguntes, sobre un cas que no és aïllat i que pot ser el preludi de situacions que s’aniran produint els propers 50 anys.

Josep Peñuelas, investigador del CSIC al CREAF, ha col·laborat en un article a Nature que proposa tres indicadors claus per valorar el funcionament d'un ecosistema terrestre i valorar si es troba en bon estat de salut o benestar.

La composició química dels briòfits (que engloba les molses i les hepàtiques) els situa com a esglaó en l’evolució entre les algues i les plantes terrestres i ajuda a entendre la conquesta de terra ferma per part del món vegetal. La recerca, publicada a Ecology Letters, ha estudiat 35 espècies que viuen en fonts arreu de Catalunya i funcionen com a refugi per a la biodiversitat davant la sequera mediterrània.

Neix l'Observatori Ciutadà de la Sequera amb l'objectiu de construir un índex de vulnerabilitat a la sequera i conèixer millor com ens afectarà aquest risc. El projecte, en el qual participem a través del Grup d'Aigua i Canvi Global i que està liderat per la Universitat Pablo de Olavide (Sevilla), té una clara línia participativa i busca la col·laboració de tota la ciutadania.