Les espècies d’ocells que viuen en illes han evolucionat cap a cervells més grans que els seus parents del continent. Les condicions insulars han afavorit la selecció d’aquesta característica un cop colonitzada la illa per permetre afrontar millor els canvis ambientals.
Les plantes que han crescut durant la seva vida amb bones condicions climàtiques tenen menys capacitat per respondre a les sequeres extremes. L'estudi posa de manifest que és imprescindible tenir en compte la història d'un bosc per definir la seva millor estratègia de gestió i conservació.
L'Agència de Salut Pública de Barcelona activa la campanya de control d'aquest mosquit, que durarà fins el novembre. En total, es treballa sobre 60 zones de risc per tota la ciutat, especialment en parcs.
Des del novembre fins el juliol, la plataforma de seguiment de la salut dels boscos catalans ha recollit 388 imatges relacionades amb la processionària. Segons l'equip, és el tercer any consecutiu que la plaga afecta severament els mateixos boscos.
Comença el projecte LiquenCity, coordinat per GBIF Espanya i el Real Jardín Botánico (RJB-CSIC) de Madrid, i el CREAF i l'Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona, amb el suport de la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT).
La desaparició d'espècies arbòries en els boscos d'alta muntanya tindrà efectes més dramàtics del que es podia esperar. Aquests ecosistemes depenen d'unes poques espècies clau que són, a més, les més vulnerables a la calor i la sequera. Quan simulen extincions d'espècies ordenades es produeixen punts crítics en què una sola extinció més fa que tot l'ecosistema col·lapsi.
