La primera base de dades mundial de vegetació de la Terra
Per què unes espècies de plantes creixen en uns llocs i no uns altres? Per què unes espècies creixen al costat d'unes espècies i no al costat d'altres?
Pins, nadius o exòtics?
Recentment s'ha generat un certa controvèrsia sobre si hi ha pins autòctons o no a la península Ibèrica i si s'han d'eliminar d'alguns hàbitats. Un grup d'ecòlegs de l'AEET hi aporten el seu coneixement per ajudar a tancar el debat.
El 'Ramon Margalef' d'ecologia recau en Steve Carpenter
El jurat ha valorat la creativitat i la dedicació en el camp de la limnologia per part de l'ecòleg dels Estats Units, que agafa el relleu de Sandra Díaz, qui el va recollir el 2017.
De ciència, medi ambient i optimisme
La petjada humana sobre la Terra és indubtable i fins a cert punt inevitable. La ciència i la tecnologia, lluny de contribuir a crear més desigualtats, han de poder paliar aquests impactes, afavorir el progrés i millorar el benestar de totes les persones del món.
La jornada del Prismàtic presenta set eines per facilitar la presa de decisions en patrimoni natural
El passat divendres 9 de novembre es va celebrar la II Jornada Anual del Prismàtic, una nova edició que consolida la trobada anual entre la comunitat científica i la gestora del patrimoni natural català.
Teresa Rosas participa en una xerrada de la Setmana de la Ciència
La investigadora del CREAF ha ofert una conferència sobre canvi climàtic i boscos a alumnes de Santa Coloma de Gramenet.
Un equip de recerca internacional descriu el fòssil més antic d’esquirol volador
L’Institut Català de Paleontologia (ICP) descobreix més de 80 ossos de l’esquelet d’un esquirol volador als Hostalets de Pierola. El CREAF ha col·laborat en la reconstrucció de la seva història i del parentesc amb els esquirols gegants actuals gràcies a les anàlisis filogenètiques i de l’ADN.
Els anells dels arbres expliquen el moviment dels tròpics des del segle XIII
L'estudi liderat per Raquel Alfaro Sánchez, investigadora postdoctoral al CREAF, alerta que en el passat el moviment del límit dels tròpics va originar canvis en els règims de precipitació amb conseqüències socioeconòmiques importants per les civilitzacions d'aquell temps.
