Es tracta de col·lectors passius de pluja i neu equipats amb resina d’intercanvi iònic. El sistema permet emmagatzemar durant més temps els compostos de nitrogen que les precipitacions arrosseguen de l’atmosfera. Aquest fet redueix el nombre de visites necessàries per recollir les mostres. Un equip del CREAF lidera la prova de rendiment d’aquests col·lectors.
Josep Peñuelas publica un Nature Ecology and Evolution que conclou que la mida d’aquests animals va ser la clau per la seva supervivència en un entorn fred, sec i extremadament poc productiu. Les dades s’han obtingut gràcies a uns models matemàtics innovadors que ara són capaços de predir l’evolució del paisatge tenint en compte l’efecte importantíssim dels herbívors.
El CREAF coordina l'equip científic que hi ha darrere de l'observatori pioner a Espanya i que, amb l'ajuda d'un equip de voluntaris, seguiran l'evolució de les poblacions de papallones en 54 jardins de Barcelona i Madrid.
Ja teniu disponible el nou vídeo del cicle de conferències CREAF Talks. L'Scott Ollinger, de la University of New Hampshire, dels EUA, ens parla sobre les relacions entre l'assimilació a les fulles de nitrogen i diòxid de carboni, la relació entre la concentració de nitrogen i un conjunt de trets funcionals de les plantes que influeixen en la reflectància de les capçades, i les implicacions per al seguiment a gran escala del nitrogen i les interaccions entre l'ecosistema i el clima.
L'investigador de la Universitat McGill, al Québec, i associat del CREAF va tornar al centre per parlar sobre la innovació animal des de diferents punts de vista, des de les implicacions ecològiques fins a les característiques fisiològiques que ho permeten.
Recordatori d'en Jaume Terradas a l'expert en desertització Joan Puigdefàbregas.
El nombre d’espècies i la abundància de pol·linitzadors és més gran en paisatges agrícoles amb camps petits que amb camps grans. L’estudi demostra que els pol·linitzadors utilitzen els marges entre camps com a autopistes per on viatjar i buscar refugi.
El passat 2 de febrer es va presentar el Prismàtic a les ‘Xerrades dels divendres’ de l’ICM. L’objectiu era donar a conèixer el projecte als membres d’aquest centre d’ambient marí i considerar la seva futura col·laboració. Amb ells, ja serien vuit centres de recerca catalans que hi participarien.
Des de finals de novembre de 2017 fins al juny de 2018, la Biblioteca de la Facultat de Ciències i Biociències acull una exposició sobre els projectes de ciència ciutadana que es realitzen al CREAF.
