Aude Valade, investigadora del CREAF, i l'equip internacional de l'estudi publicat a Nature recomanen fer una gestió forestal orientada a mantenir els serveis ambientals que ens aporten els boscos a nivell ecològic, social i cultural, i no a refredar el planeta, com es preveia fer per complir amb l'Acord de París.
El guardó ha estat atorgat ex aequo pel treball 'Ciencia ciudadana para jóvenes con Mosquito Alert', elaborat conjuntament amb l'Associació Mediambiental Xatrac i l'Agència de Salut Pública de Barcelona.
El projecte ha buscat les setze espècies de líquens que millor informació donaran sobre la qualitat de l’aire d’ambdues ciutats i ha creat ja els materials educatius per convertir els escolars en ciutadans científics.
Tercera entrega sobre Mesopotàmia. Ens situem ja a finals del segle XX, les guerres a la zona, provocades pels interessos d'Occident, van provocar el genocidi de milers de persones, desastres ecològics terribles i deportacions en massa.
Un estudi liderat per Judit Lecina del CREAF presenta el mapa de les zones prioritàries de protecció o hotspots de la península. Aquestes zones de la costa Cantàbrica, Pirineus i Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia tenen valors màxims de biodiversitat i de capacitat d’emmagatzemar carboni.
Els fractals fascinen tothom qui els veu. Què tenen per provocar aquesta sensació? I per què els trobem tot sovint a la natura?
Per a Teresa.
Fins ara, la tundra àrtica ha estat el domini de pastures de baix creixement i arbustos nans. Ara un estudi internacional publicat a Nature en què participa el CREAF i el Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert que noves espècies de plantes més altes s'estan apoderant d'aquesta regió lentament.
El CREAF es llança aquest 2018 a participar a l’EscoLab, una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona coordinada pels programes Barcelona Ciència, de l’Institut de Cultura de Barcelona, i Cultura Científica, de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona, per acostar la ciència a les escoles.
