A principis de gener es van reunir a Brussel·les experts i expertes en observació de la Terra. Va ser aprofitant l'exposició de fotografies fetes en el marc del projecte ECOPOTENTIAL, del que el CREAF n'és soci important. També s'ha presentat recentment el llibre SPACED: Using Earth Observation to Protect Natural Landscapes.
Les fortes nevades que es produeixen en regions on no acostuma a nevar, com el litoral i prelitoral català, són més greus perquè els arbres no estan adaptats a suportar el sobrepès de la neu. El projecte Alerta Forestal recull les imatges d’aquests boscos afectats per a estudiar-los.
Es tracta de col·lectors passius de pluja i neu equipats amb resina d’intercanvi iònic. El sistema permet emmagatzemar durant més temps els compostos de nitrogen que les precipitacions arrosseguen de l’atmosfera. Aquest fet redueix el nombre de visites necessàries per recollir les mostres. Un equip del CREAF lidera la prova de rendiment d’aquests col·lectors.
Josep Peñuelas publica un Nature Ecology and Evolution que conclou que la mida d’aquests animals va ser la clau per la seva supervivència en un entorn fred, sec i extremadament poc productiu. Les dades s’han obtingut gràcies a uns models matemàtics innovadors que ara són capaços de predir l’evolució del paisatge tenint en compte l’efecte importantíssim dels herbívors.
El CREAF coordina l'equip científic que hi ha darrere de l'observatori pioner a Espanya i que, amb l'ajuda d'un equip de voluntaris, seguiran l'evolució de les poblacions de papallones en 54 jardins de Barcelona i Madrid.
Ja teniu disponible el nou vídeo del cicle de conferències CREAF Talks. L'Scott Ollinger, de la University of New Hampshire, dels EUA, ens parla sobre les relacions entre l'assimilació a les fulles de nitrogen i diòxid de carboni, la relació entre la concentració de nitrogen i un conjunt de trets funcionals de les plantes que influeixen en la reflectància de les capçades, i les implicacions per al seguiment a gran escala del nitrogen i les interaccions entre l'ecosistema i el clima.
L'investigador de la Universitat McGill, al Québec, i associat del CREAF va tornar al centre per parlar sobre la innovació animal des de diferents punts de vista, des de les implicacions ecològiques fins a les característiques fisiològiques que ho permeten.
Recordatori d'en Jaume Terradas a l'expert en desertització Joan Puigdefàbregas.
El nombre d’espècies i la abundància de pol·linitzadors és més gran en paisatges agrícoles amb camps petits que amb camps grans. L’estudi demostra que els pol·linitzadors utilitzen els marges entre camps com a autopistes per on viatjar i buscar refugi.
