Aquesta frase es repeteix molt sovint entre biòlegs, però ja seria hora que l’entenguessin també els qui no ho són. A la sessió inaugural del curs d’enguany a l’Institut d’Estudis Catalans, Jordi Casanova va explicar, a la llum dels coneixements actuals, que els humans som animals no només en la nostra biologia (fet del tot evident) sinó també en la nostra conducta: els estudis amb simis sobretot han posat de manifest l’existència en els nostres parents propers de sentiments com gelosia, enveja, sentit de la injustícia, revolta...

És ecòloga del paisatge i s’ha incorporat a l’equip d’investigadors d'InForest, la joint research unit del Centre Tecnològic Forestal  de Catalunya (CTFC) amb el  CREAF en el marc del projecte

La jornada, que es va celebrar el 18 de novembre de 2015 a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (Barcelona), va arrencar amb una xerrada de benvinguda a càrrec de Javier Retana, director del CREAF, Montserrat Coromines, vicepresidenta segona de la Societat Catalana de Biologia (SCB), i Joan Pino, president de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN).

El passat 27 de novembre al Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) de l’Albera (La Jonquera, Alt Empordà), es va celebrar la jornada d’actualització per a periodistes “Adaptant l’Alt Empordà al canvi climàtic: agricultura, aigua i boscos”.

Segons un estudi co-liderat per personal del CREAF publicat aquesta setmana a la revista Nature, les sequeres provocades pel canvi climàtic podrien causar la mort dels arbres més alts dels boscos tropicals. Per primera vegada els científics han identificat que quan hi ha una manca d'aigua prolongada els arbres pateixen embòlies en el seu sistema circulatori i els arbres moren de set.

Un estudi internacional on ha participat el CREAF ha arribat a aquesta conclusió després d’observar els ocells urbanites d’una vintena de ciutats del món, entre elles Barcelona. Els investigadors han comparat prop de quatre-centes espècies i han analitzat on proliferen més, a l’àrea urbana o al seu hàbitat natural. En definitiva, les espècies que canten més agut se senten millora través dels sorolls greus de la ciutat.

Segons un estudi amb participació del CREAF, les poblacions d’ocells o de papallones que viuen en habitats oberts s’han vist perjudicades per la pèrdua successiva de prats o matollars. Les que viuen en àrees boscoses, en canvi, s’han vist afavorides.  Aquestes variacions van relacionades amb els canvis de paisatge que ha sofert Catalunya i el conjunt del mediterrani en les darreres dècades.