La plataforma Mosquito Alert, coordinada des del CREAF i amb la col·laboració de l'Obra Social la Caixa, ha permès detectar l'arribada del mosquit tigre a Osca, gràcies a una fotografia enviada per un usuari l'estiu del 2015. Així, la ciència ciutada s'erigeix una vegada més com a sistema d'alerta anticipada eficaç.
La setmana del 10 al 14 d’octubre, la ciutat de Laxenburg (Àustria) acollirà les jornades sobre Observació de la Terra ‘ConnectinGEO and ENEON Workshop Week’. Un conjunt de seminaris per a presentar en un primer workshop els resultats del projecte ConnectinGEO, i en un segon, la feina feta fins ara i la continuïtat de l’ENEON, ambdós liderats pel CREAF.
Un estudi publicat a la revista Tree Physiology, i en el que ha participat l'investigador del CREAF Francisco Lloret, ha revelat que les avetoses del Pirineu oriental poden tenir millor resposta al canvi climàtic que les del Pirineu occidental.
Aquí teniu l’enllaç a la versió on-line de la Memòria Anual d’Activitat del 2015, un any en el que el CREAF ha publicat 172 articles científics indexats al SCI, amb publicacions destacades a les revistes Nature, Science o Ecology Letters.
Les comarques de l’Anoia i el Bages van patir un greu incendi el juliol de 2015, que va cremar 1.235 ha. Les zones de pi blanc on prèviament s’havien fet aclarides s’estan recuperant amb més èxit pel que fa les espècies rebrotadores. La regeneració de pi blanc és més modesta i heterogènia però se’n pot trobar arreu.
Com es mou l'aigua a l'interior d'un arbre? Gràcies als estudis d'investigadors del CREAF, aquesta pregunta té resposta. Imatges en 3D que permeten reconstruir l'interior de branques i troncs d'arbres, i posteriorment aprofundir en com es transporten l'aigua i els nutrients.
Diuen que, en això dels premis a la trajectòria d’un científic, el més difícil és començar, que després del primer el guardonat pot estar força segur que en vindran d’altres. Potser sí, però hi ha premis i premis. A en Josep Peñuelas comencen a caure-li els premis grossos, al ritme que mereix la seva aportació a l’ecologia, la seva intel·ligència, la seva dedicació i la seva capacitat d’empatia per establir relacions fructíferes amb científics d’arreu del món.
El projecte ForESmap publica les dades generades en format de cartografia on-line. La cartografia presentada amb l’eina Instamaps permet als tècnics dels ens locals ampliar el coneixement dels serveis ambientals dels nostres boscos.
