Trobada amb en Marcos Fernández-Martínez unes hores abans que defensi la seva tesi

“Estic nerviós, de fet avui tinc un assaig a la tarda i no ho porto gaire bé”, confessa somrient en Marcos Fernández-Martínez. Però la seva actitud i la seva mirada, calmada i tranquil·la, denoten aquella serenitat de qui se sap segur de la feina feta. Una feina que l’ha portat els últims quatre anys fins avui, divendres 22 de gener de 2016, a la defensa de la seva tesi.

Carboni Cicle nutrients Cicles biogeoquímics Geu Llavors Marcos fernandez-martinez Tesi

#FenoDato busca ciutadans per seguir com el canvi climàtic altera el ritme de la natura

Experts en clima, botànics, geògrafs i ecòlegs del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) formaran a ciutadans per seguir els canvis estacionals que observin a la natura. Així ajudaran als científics a estudiar els efectes del canvi climàtic en animals i plantes. La sortida de les flors, la caiguda de les fulles o l'arribada d'algunes aus seran alguns dels canvis que s'estudiaran. Un cop entrenats, els ciutadans podran realitzar aportacions a les xarxes d'observació fenològica espanyola i europea.

#fenodato Canvi climàtic Canvi global Ciència ciutadana El niño Fenbdato Fenologia Joan masó Miquel ninyerola

L’absorció de CO2 per part dels ecosistemes europeus depèn de dos grans fenòmens climàtics

El pitjor dels escenaris té lloc quan els dos fenòmens, la NAO i l’EA, es troben en fases contràries, tal i com va passar els primers anys de la passada dècada. Durant aquest període, l’absorció de CO2 va ser inferior a la mitjana. Darrerament la NAO i l'EA han estat en la mateixa fase i els ecosistemes han retirat més carboni de l’atmosfera. 

Absorció Captació co2 Carboni Clima Co2 Ea Ecosistemes Geu Imbalance-p Josep peñuelas Nao Nature @ca Segrest
Investigador/a

Olga Margalef Marrasé

Sóc llicenciada en Geologia per la Universitat de Barcelona (2008), màster en Canvi Global per la Universitat Menéndez y Pelayo (IMEDEA CSIC) i màster en formació de professorat de secundària
Investigador/a associat

Juan Antonio Calleja Alarcón

Què afecta la regeneració d'un bosc després d'un incendi?

Les característiques de la vegetació prèvia, els úsos del sòl que se n'hagin fet i el comportament del foc durant l'incendi, a més de l'orientació i el pendent del terreny, són factors que influeixen molt en com es regenera un bosc cremat. Aquesta és la conclusió principal de la tesi doctoral de Santi Martín-Alcón, del Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, dirigida per l'investigador associat al CREAF Lluís Coll.

Ctfc Gestió forestal Lluis coll Recuperació post-incendi Regeneració

El CREAF participa en la regeneració del bosc de Can Deu

La Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859 , propietària i gestora d'aquesta zona forestal, ha designat una comissió tècnica, en la qual hi és present el CREAF, per recuperar el bosc. Es farà una regeneració natural a la major part del bosc, alhora que es destinaran algunes zones per a la reforestació amb nous arbres. El bosc de Can Deu esdevindrà un laboratori per comparar diferents estratègies de regeneració.

Bosc Can deu Comissió tècnica Creaf Pedagogia Recuperació Regeneració Sabadell Ventades