El CREAF està entre les 500 millors entitats de recerca del món en sis dels nou indicadors del rànquing internacional. El rànquing valora un total de 5054 entitats de recerca de tot el món. De les 244 entitats espanyoles del rànquing, quatre indicadors posicionen el CREAF entre els 30 primers llocs a nivell espanyol. En 7 dels 9 indicadors el CREAF ha pujat posicions a nivell nacional.
Es busca candidat per sol·licitar una beca doctoral de 4 anys sobre la relació entre la diversitat genètica i les respostes funcionals d'espècies vegetals (Juniperus phoenicea) a diverses escales: a nivell de parcel·la (1ha a Doñana), a nivell local (PN Doñana) i a nivell regional (gradient geogràfic a la Península Ibèrica). Les respostes funcionals inclouen èxit reproductiu, creixement i decaïment davant la sequera.
"S'expandeix com la pólvora" resumeix Joan Pino, subdirector del CREAF, sobre el cas de la vespa asiàtica. Aquesta espècie invasora va arribar a Espanya el 2010 des de França i a dia d'avui ja s'ha establert en gairebé tot el nord de la Península Ibèrica. A l'abril de 2015 el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient va dissenyar un pla per combatre aquest preocupant hoste.
L'estudi s'ha fet a partir de dades de diferents zones rurals i remotes del planeta, recollides durant 36 anys. Els investigadors, de la UVIC i del CREAF, han vist que els contaminants derivats de diverses activitats humanes s'acumulen a les plantes de tot el món. Això pot tenir efectes directes sobre la salut humana.
Possiblement hores d'ara ja ho sabeu la majoria, però en tot cas volia deixar constància de la gran pèrdua que va suposar la mort, ahir, de l'ecòleg finès Ilkka Hanski.
En aquest comentari post-Sant Jordi, em voldria referir a uns pocs grans llibres de viatgers naturalistes potser menys coneguts però d’enorme qualitat i interès.
Científics del CREAF i del CSIC proposen que la innovació no és una adaptació en si mateixa, sinó que emergeix quan es combinen certes adaptacions nascudes per afrontar canvis en l'entorn, com tenir un cervell gran i ser curiós. L'estudi ha analitzat 1018 espècies d'aus. Primats, cetacis, lloros i corbs innovem perquè tenim una vida llarga i estem adaptats a viure en ambients canviants.
