Les dinàmiques dels vents s'han d'introduir en els estudis que mesuren com el canvi climàtic afecta els ritmes de la natura. L'estudi publicat a PNAS amb participació de Josep Peñuelas, investigador CSIC al CREAF, conclou que la calma dels vents està afavorint la productivitat de la vegetació.
La investigadora del CREAF ha guanyat el premi pel projecte “Replantegem entorns escolars”, per implicar l’alumnat en l’elaboració de propostes per reverdir els seus patis.
Mariona Ferrandiz, investigadora del CREAF i professora del Departament de Biologia Vegetal, Biologia Animal i Ecologia (BABVE) de la UAB, ha estat una de les 15 persones guardonades en la primera edició dels Premis de Recerca Científica de l’Ajuntament de Barcelona.
L’any 2020 va arribar a dues comarques més i 50 nous municipis i avança en direcció oest i sud de Catalunya. Joan Pino, director del CREAF és membre del grup de treball tècnic que lidera el Departament d'Agricultura.
La reestructuració és desigual segons l'època de l'any, canvia més ràpid a l'hivern, que a la primavera. Aixo podria exposar els ocells a una trampa climàtica. A la conca mediterrània, amb més microclimes i microhàbitats, aquest efecte no és tan clar i sembla que les comunitats d'ocells no han canviat tant els darrers 40 anys.
L'informe sobre l'estat del clima 2020 l'ha presentat la secretària executiva de la Convenció Marc de las Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic (UNFCCC), Patricia Espinosa. Es fa cada any des de 2017 i s'adreça a la comunitat científic-política internacional.
Aquest 2020 que acabem de deixar serà molt recordat, sens dubte, i de manera no gaire positiva. Més enllà de les persones que han perdut éssers estimats —com ha succeït a la nostra família— per a les quals l’any que hem deixat enrere no podrà ser mai de bon record, la qüestió és com acabarà passant a la història de la humanitat.
El pi roig (Pinus sylvestris) és una espècie d'importància crítica a Europa, tant ecològica com econòmica, i és la pedra angular dels boscos d’Escòcia. Des del CREAF hem intervingut en una recerca pionera sobre com es recupera de sequeres extremes, liderada per la Universitat de Stirling.
Els preus dels apartaments d’algunes regions nòrdiques estan baixant en picat. El motiu? S’havien construït sobre terra glaçat que semblava que seria sòlid per sempre i ara s’està desfent. A nivell climàtic, els efectes d’aquest desglaç van molt més enllà i podrien fer fracassar la lluita contra l’escalfament global.
Un nou estudi publicat a Science posa en evidència que l’efecte fertilitzant de l’excés de CO2 sobre la vegetació disminueix a tot el món. La manca d’aigua i nutrients limita l’enverdiment observat els darrers anys i pot fer que augmentin ràpidament les temperatures i els nivells de CO2 a l’atmosfera i, com a conseqüència, hi hagi canvis climàtics cada vegada més greus.
