Aquest any 2020, Catalunya ha tingut una àrea cremada per incendis extremadament baixa, de les més baixes des que es tenen registres. A falta de les dades definitives, es creu que estarà al voltant de 135 hectàrees. D'altra banda, els Bombers de la Generalitat han cremat 64’5 hectàrees de terreny en onze cremes prescrites en diversos punts estratègics de gestió.
L’observatori ciutadà RitmeNatura du a terme una campanya especial de tardor, anomenada PhenoTandem, que busca unir observacions fenològiques realitzades per persones amb imatges de satèl·lit. L’objectiu és validar les imatges fetes des de l’espai i ‘entrenar’ els satèl·lits per a que en el futur puguin fer observacions fenològiques de gran abast i en llocs de difícil accés. Participa-hi!
Un estudi posa en evidència que no existeix una gestió forestal que millori la provisió de tots els serveis ambientals a la vegada. En una situació com l’actual, decidir-se per una gestió forestal que redueixi la vulnerabilitat del bosc és una opció sensata. L’estudi s’ha dut a terme per un equip d’investigadors i investigadores del CTFC, la UdL i el CREAF.
Un estudi que ha comptat amb la participació de Maurizio Mencuccini, professor d'investigació ICREA al CREAF, conclou que els arbres més petits de la selva de l'Amazones podrien esdevenir la base d'un nou bosc més resistent a la sequera.
Les tones de sòl que es perden als boscos pot aumentar un 150% els anys que coincideixin grans incendis i pluges torrencials. L’equip d’investigadors i investigadores del CTFC i del CREAF proposen actuar ràpid després dels incendis, abans que arribin les pluges, i fer una gestió post-incendi adequada.
El col·lapse de les civilitzacions ens ha cridat sempre l’atenció: s’hi han dedicat llibres sencers, pel·lícules i milers de llegendes. Què fa que unes poblacions humanes desapareguin i d'altres no? Té relació amb crisis climàtiques i pandèmies com les actuals?
Un equip internacional –amb l'investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas– explora els factors decisius del comportament vegetal i com incloure'ls als models predictius. El resultat es publica a Nature Plants i vol millorar la comprensió del cicle global del carboni i els serveis ecosistèmics i el seu futur si els boscos canvien pel canvi climàtic.
En un quart de segle, entre 1990 i 2014, els boscos de Catalunya han patit un descens generalitzat de la seva capacitat de capturar diòxid de carboni (CO2), que arriba gairebé al 17%. Així mateix, l’aigua blava, la pluja que no aprofiten les plantes i arriba als rius i aqüífers, s’ha reduït fins a un 29%.
El projecte d'agricultura regenerativa Life-Polyfarming, coordinat per Planeses i el CREAF, ha publicat recentment sis vídeos en els quals expliquen, en to divulgatiu, les tècniques agrícoles i ramaderes que duen a terme a la granja pilot a la Garrotxa, Catalunya. L'objectiu d'aquestes tècniques: recuperar un sòl fèrtil i rendible d'una manera respectuosa amb el medi ambient.
*Els vídeos només estan disponibles en castellà
