La línia superior dels boscos ascendeix més lentament o fins i tot s’atura quan l’alçada i densitat dels arbustos i herbes és important. Les espècies vegetals que conviuen amb els arbres també defineixen l’ascens dels boscos, tant com el canvi climàtic, l’activitat dels humans i la morfologia del terreny. L’altiplà del Tibet ofereix una zona d’estudi prístina sense pràcticament pressió humana.
El pitjor dels escenaris té lloc quan els dos fenòmens, la NAO i l’EA, es troben en fases contràries, tal i com va passar els primers anys de la passada dècada. Durant aquest període, l’absorció de CO2 va ser inferior a la mitjana. Darrerament la NAO i l'EA han estat en la mateixa fase i els ecosistemes han retirat més carboni de l’atmosfera.
Conèixer les dinàmiques ecosistèmiques pot ajudar a obtenir beneficis en la gestió forestal, la conservació d’espècies i el segrest de carboni. L’estudi presenta uns resultats generalitzables a tot al món i per al conjunt de les 53.000 espècies d’arbres, gràcies a la gran quantitat de dades obtingudes.
Un equip d' investigadors de la Unitat d'Ecologia Global del CREAF suggereix un sistema de diagnosi basat en la llum i l'olor que emeten les plantes. Aquestes eines, més sofisticades i menys agressives, obren les portes per estimar l'estat fisiològic global dels boscos i els conreus del planeta.
Un estudi internacional en el que ha participat el CREAF ha estimat la producció de biomassa a tots els ecosistemes del planeta. Amb aquestes dades es podrà avaluar el subministrament global dels recursos naturals i planificar estratègies que millorin el segrest de carboni atmosfèric.
El passat 2 d'octubre Josep Peñuelas, professor d'investigació del CISC i investigador del CREAF, va rebre el Premi Rei Jaume I en la categoria de Protecció del Medi Ambient. El guardó va ser otorgat pel Rei Felip VI en un acte a València.
Tot i que entre 1980 i 1994 els arbres brotaven 4 dies abans per cada grau que augmentava la temperatura, avui dia ja només ho fan amb 2 dies d'antelació. Segons l'estudi en què ha participat Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, els hiverns més càlids i les hores de llum estan forçant a les plantes a controlar els calendaris fenològics.
Un nou estudi liderat pel CREAF revela que allà on els canvis atmosfèrics estan fent augmentar els nivells d’ozó troposfèric, la fragància de les flors s’està apagant. Per una banda aquest fet provoca que les flors perdin la seva capacitat per atraure pol·linitzadors i vegin disminuït el seu èxit reproductiu. Per l’altre, perjudica les abelles i altres insectes que no localitzen el seu propi menjar.
Un estudi publicat a la revista Biochemical Systematics and Ecology i dut a terme per un equip d'investigadors del CREAF ha comprovat que la pol·linització per insectes augmenta l'emissió de les molècules responsables de l'olor de les flors. Les fragàncies de les flors són necessàries per atraure els insectes i garantir l'intercanvi de pol·len amb altres flors.
Un estudi liderat per Josep Peñuelas, investigador del CREAF al CSIC, ha proposat una nova metodologia per descriure amb més precisió els canvis en el cicle de vida de les plantes provocats per l'escalfament del planeta. Gràcies al nou mètode han comprovat que la primavera biològica comença entre 4 i 5 dies abans que fa 30 anys. Les temperatures diürnes més que no pas les nocturnes determinen aquest canvi fenològic.
