Recentment ha estat publicada una nova guia sobre les papallones diürnes que podem trobar al país. L'investigador Constantí Stefanescu n'és un dels tres autors d'aquest llibre publicat per Edicions Lynx.
L’aforestació és un tipus de canvi en els usos del sòl destinat a la producció de fusta, la conservació d’aigua i sòl, incrementar l’emmagatzematge de carboni i la mitigació del canvi climàtic. Aquest estudi mostra com la reforestació canvia a més una variable clau del sòl, el seu pH.
Es tracta de col·lectors passius de pluja i neu equipats amb resina d’intercanvi iònic. El sistema permet emmagatzemar durant més temps els compostos de nitrogen que les precipitacions arrosseguen de l’atmosfera. Aquest fet redueix el nombre de visites necessàries per recollir les mostres. Un equip del CREAF lidera la prova de rendiment d’aquests col·lectors.
Josep Peñuelas publica un Nature Ecology and Evolution que conclou que la mida d’aquests animals va ser la clau per la seva supervivència en un entorn fred, sec i extremadament poc productiu. Les dades s’han obtingut gràcies a uns models matemàtics innovadors que ara són capaços de predir l’evolució del paisatge tenint en compte l’efecte importantíssim dels herbívors.
Tres membres de l'equip, John Palmer, Aitana Oltra i Frederic Bartumeus, van ser premiats en la modalitat de de treballs sobre Ciències de la Terra i Ambientals. Per altra banda, Josep Peñuelas va rebre una menció especial per a aquesta mateixa categoria.
El període de creixement de les plantes durant l’any s’ha allargat i això les exposa més a les gelades en aquesta etapa sensible per a elles. Això pot perjudicar la seva activitat i provocar pèrdues importants en conreus.
El nitrogen és un nutrient essencial per la vida, però els ecosistemes no són capaços de processar-lo quan es troba en excés i passa a ser un element perjudicial. Això s’està donant als voltants de les nostres granges, on el nitrogen s’acumula en forma d’amoni. Els líquens, que són molt sensibles a aquest tipus de contaminació, han permès a la investigadora Anna Àvila estudiar-ho.
Un cop rehidratades, les alzines han mostrat una gran capacitat de recuperació, gràcies a estar molt ben adaptades al clima mediterrani. L’alliberament de substàncies al sòl suposa una pèrdua considerable de carboni per a l’alzina i modifica la comunitat microbiana que hi viu, el que pot afectar de retruc novament la planta.
Hi ha una diferència d’alçada de 23 cm de mitjana entre els països amb un PIB més alt i els que el tenen més baix. Aquesta diferència ha crescut 1,5 cm els darrers 30 anys. La dieta rica en productes d’origen animal i més variada assegura que els països rics rebin pràcticament el doble de quilos de nitrogen i fòsfor a l’any.
Un estudi liderat pel CREAF constata que la disminució de les deposicions de contaminants, i sobretot l’increment de CO2 atmosfèric, han estimulat la fotosíntesi i el segrest de carboni per part dels boscos. És clau, doncs, entendre com circula el carboni entre l’atmosfera, els éssers vius, els oceans i els sòls per anticipar els efectes del canvi climàtic.
