El CREAF col·labora en un projecte internacional per plantar un arbre per cada habitant d'Europa seguint metodologies i coneixements científics. L'objectiu: mitigar els efectes del canvi climàtic i millorar la salut mediambiental del planeta.
El Japó és un dels països del món on la població està més en risc davant les catàstrofes naturals. Si tenim en compte que també és un dels països del món més ben preparats, amb més llits d’hospital, més educació, plans de prevenció, urbanisme adaptat i un llarg etcètera, com s’explica?
Un equip del CTFC, el CREAF i l’InBIO-CIBIO de la Universidad de Santiago de Compostela adverteix que cal planificar la reforestació massiva que proposa la Unió Europea com a part del Green Deal segons l'augment de connectivitat del bosc, el ràpid creixement d'algunes espècies, les resines inflamables i la gestió forestal.
Les dinàmiques dels vents s'han d'introduir en els estudis que mesuren com el canvi climàtic afecta els ritmes de la natura. L'estudi publicat a PNAS amb participació de Josep Peñuelas, investigador CSIC al CREAF, conclou que la calma dels vents està afavorint la productivitat de la vegetació.
El DeBosCat, la Xarxa de Seguiment de l’Estat dels Boscos de Catalunya, registra com a curades 10.395 hectàrees que s’han anat recuperant després de tres anys seguits de pluges. L’any 2020 només deixa 4 noves afectacions testimonials amb 49 hectàrees de bosc afectades per sequera.
Un estudi posa en evidència que no existeix una gestió forestal que millori la provisió de tots els serveis ambientals a la vegada. En una situació com l’actual, decidir-se per una gestió forestal que redueixi la vulnerabilitat del bosc és una opció sensata. L’estudi s’ha dut a terme per un equip d’investigadors i investigadores del CTFC, la UdL i el CREAF.
Un equip internacional –amb l'investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas– explora els factors decisius del comportament vegetal i com incloure'ls als models predictius. El resultat es publica a Nature Plants i vol millorar la comprensió del cicle global del carboni i els serveis ecosistèmics i el seu futur si els boscos canvien pel canvi climàtic.
En un quart de segle, entre 1990 i 2014, els boscos de Catalunya han patit un descens generalitzat de la seva capacitat de capturar diòxid de carboni (CO2), que arriba gairebé al 17%. Així mateix, l’aigua blava, la pluja que no aprofiten les plantes i arriba als rius i aqüífers, s’ha reduït fins a un 29%.
Posicionament del CREAF en relació amb el tractament amb Bacillus thuringensis dels boscos del Parc del Montnegre-Corredor durant l’abril i maig de 2020 per al control de l’eruga peluda del suro (Lymantria dispar).
En el marc del projecte europeu LIFE RedBosques, on el CREAF participa, arriba el manual ‘Bosques Maduros Mediterráneos’. S’hi recullen els resultats de més de tres anys de treball col·laboratiu entre investigadors i investigadores, professionals forestals i personal gestor.
