Un estudi recent en el que han participat el CREAF, el CTFC i la UAB constata que gairebé el 20% dels estudis que s’han fet per relacionar la salut dels boscos i la de de les persones no són complets. Per exemple, no descriuen el tipus de bosc i les variables forestals utilitzades són molt heterogènies.
A les portes de la primavera, els experts i expertes del CREAF informen que els boscos de Catalunya aquest any podran recuperar-se de les sequeres acumulades d’altres temporades, així com dels efectes devastadors de la processionària. No és el cas del sotabosc: la papallona del boix segueix l'expansió deixant al seu pas només una rebrotada del 20%.
Segons un estudi liderat pel CSIC, l'efecte de les sequeres passades podria constituir-se com un indicador clau per predir el risc de mortalitat en els arbres. L'estudi utilitza els anells de creixement dels arbres per comparar la resposta a sequeres d'arbres morts i supervivents.
Un estudi en el que han participat diversos investigadors del CREAF conclou que les plantes amb menys nitrogen i fòsfor a les seves fulles alternen els anys de reproducció per poder-ho fer de manera massiva en les èpoques de bonança. És el cas dels roures, les alzines o els fajos.
Aquestes setmanes els arbres caducifolis d’arreu d’Europa estan acabant de perdre les fulles. Quan tornaran a sortir? Avui, un estudi publicat a Nature Communications ha demostrat que les hores de calor acumulada durant abans de la primavera expliquen les varacions d’un any a un altre, però que si volem entendre les variacions en l’espai hem de fixar-nos en el clima. Els arbres s’han adaptat al seu clima local per rebortar en el moment òptim.
Un estudi liderat pel CREAF ha comprovat que els nous boscos, que creixen a les terres abandonades per l’èxode rural, són capaços de segrestar més CO2 de l’atmosfera. Aquest efecte podria ser temporal perquè la seva fusta és menys densa i això els fa més vulnerables als esdeveniments climàtics extrems.
Hi ha una gran varietat d’espècies de pins i, de vegades, són difícils d’identificar. Tot i això, no hem de “desesperar”: hi ha uns quants trucs per a diferenciar-les. Fixar-nos en les pinyes, les fulles (acícules), l’escorça o els pinyons pot ajudar-nos a saber quina espècie tenim davant.
Els investigadors del CREAF Benjamin Stocker i Josep Peñuelas, publiquen a Nature Geoscience que els estudis sobre l'impacte de les sequeres que es basen en dades de satèl·lit no tenen en compte els efectes que comporta la humitat del sòl.
La primera peça del portal, l'IFN app posa a diposició des d'avui les dades del quart inventari forestal, les últimes disponibles. Aquestes dades mostren que, encara que els boscos catalans segueixen absorbint més CO2 del que emeten, el ritme amb què ho fan ha disminuït un 17% en els últims 15 anys. El portal, proposat pel CTFC i el CREAF, compta amb el suport del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació i el Departament de Territori i Sostenibilitat.
