Un treball amb participació de Josep Peñuelas del CREAF, obté les temperatures òptimes dels ecosistemes vegetals terrestres de tot el planeta i indica quin marge tenen els ecosistemes per adaptar-se als augments de temperatura: si se sobrepassa, l'ecosistema deixa de créixer ràpidament.
Així ho revela el VulneMap, l’eina desenvolupada pel CREAF en el marc d’una col·laboració amb la Diputació de Girona. Amb aquesta eina també s’ha constatat que els faigs i els roures són espècies molt vulnerables i que els boscos de la Garrotxa són els que concretament patiran més els efectes de les sequeres.
El Focus Grup EIP Agri sobre noves pràctiques forestals per l'adaptació al canvi climàtic ha publicat l'informe final i una sèrie de petits articles on es recullen els resultats d'una vintena d'actors europeus en aquesta temàtica. L'investigador del CREAF, Enrique Doblas, ha format part d'aquest grup de treball.
Les erugues han sortit més tard i no han tingut temps de fer grans danys. La app que estrena el projecte Alerta Forestal servirà per captar més participants que ajudin a seguir amb molta atenció l’activitat de les erugues durant el mes de març. Si les erugues allarguen la seva activitat podríem tenir afectacions inesperades.
El projecte Life Biorgest ha començat a caminar de la mà del Consorci Forestal de Catalunya per millorar la biodiversitat dels boscos mediterranis. Junt amb el CREAF i altres socis l’objectiu principal del projecte és el d’integrar pràctiques i mesures innovadores en la planificació i gestió forestal actual.
L'activitat humana augmenta la deposició de nitrogen i altera profundament el cicle del nitrogen (N) en tot el planeta. La investigadora del CREAF Rossella Guerrieri ha treballat durant la seva beca internacional Marie Skłodowska-Curie estudiant el paper dels microorganismes de les fulles en la nitrificació. La seva hipòtesis era que aquests microorganismes fèien una contribució important al cicle del nitrogen. El portal CORDIS de la Comissió Europea ha fet un resum del seu treball.
Els mapes són una eina clau per ecòlegs i naturalistes. Quin és el seu origen? Quines aplicacions poden tenir? Els fenòmens que estudia l'ecologia tenen una base geogràfica important, depenen de l'entorn espacial on es produeixen. Per això, les tècniques cartogràfiques en combinació amb la computació i les grans bases de dades, ens poden ajudar a estudiar, per exemple, la relació entre el clima, el llegat de l'ésser humà i la distribució actual de les espècies.
Segons l'últim informe que ha publicat la FAO, el canvi climàtic, els incendis forestals i l'escassetat d'aigua incrementen la degradació del bosc a la Mediterrània. El CREAF ha col·laborat coordinant un capítol sencer on s’han detallat les causes d’aquesta degradació.
Aude Valade, investigadora del CREAF, i l'equip internacional de l'estudi publicat a Nature recomanen fer una gestió forestal orientada a mantenir els serveis ambientals que ens aporten els boscos a nivell ecològic, social i cultural, i no a refredar el planeta, com es preveia fer per complir amb l'Acord de París.
Un estudi liderat per Judit Lecina del CREAF presenta el mapa de les zones prioritàries de protecció o hotspots de la península. Aquestes zones de la costa Cantàbrica, Pirineus i Prepirineu, Madrid, Cuenca, la Rioja i Andalusia tenen valors màxims de biodiversitat i de capacitat d’emmagatzemar carboni.
