A les portes de la primavera, els experts i expertes del CREAF informen que els boscos de Catalunya aquest any podran recuperar-se de les sequeres acumulades d’altres temporades, així com dels efectes devastadors de la processionària. No és el cas del sotabosc: la papallona del boix segueix l'expansió deixant al seu pas només una rebrotada del 20%.
Un estudi europeu publicat a la revista Global Change Biology i liderat pel CREAF adverteix que la sequera associada al canvi climàtic podria reduir la biodiversitat d'organismes del sòl i frenar la descomposició de les fulles caigudes. Això posaria en perill el reciclatge dels nutrients per a les plantes a tota Europa.
Així ho revelen les dades dels dos programes de seguiment d'ocells i papallones que funcionen a Catalunya des de fa 17 i 25 anys respectivament. La sequera afecta de forma invertida a ocells i papallones: afecta més a les papallones de les zones àrides i als ocells de la zones plujoses.
Els investigadors del CREAF Benjamin Stocker i Josep Peñuelas, publiquen a Nature Geoscience que els estudis sobre l'impacte de les sequeres que es basen en dades de satèl·lit no tenen en compte els efectes que comporta la humitat del sòl.
Les plantes que han crescut durant la seva vida amb bones condicions climàtiques tenen menys capacitat per respondre a les sequeres extremes. L'estudi posa de manifest que és imprescindible tenir en compte la història d'un bosc per definir la seva millor estratègia de gestió i conservació.
Els problemes d'abastiment d'aigua per a Los Angeles i la seva àrea urbana (més de 18 milions de persones) venen de lluny. A principis de s. XX es va dessecar la vall de l'Owens enmig de grans interessos econòmics, que van inspirar la pel·lícula Chinatown.
La plataforma Alerta Forestal ja recull gairebé 300 fotografies de boscos perjudicats per la processionària al nostre país. Això permet que els ecòlegs de l’equip puguin treure les primeres conclusions, entre d’elles que de forma insòlita la processionària està afectant tres anys seguits els boscos. Les comarques que recullen més punts afectats al mapa d’Alerta Forestal són Osona, el Solsonès i el Berguedà.
Els boscos que presenten mortalitat, decoloració o pèrdua de les fulles a tota Catalunya queden registrats i revisats gràcies a la xarxa de seguiment DeBosCat. L'informe d'aquest any indica que es recuperen del decaïment del 2016.
Un cop rehidratades, les alzines han mostrat una gran capacitat de recuperació, gràcies a estar molt ben adaptades al clima mediterrani. L’alliberament de substàncies al sòl suposa una pèrdua considerable de carboni per a l’alzina i modifica la comunitat microbiana que hi viu, el que pot afectar de retruc novament la planta.
L'augment dels episodis de sequera i la manca d’aigua al sòl han afavorit espècies mediterrànies. Mentre que les coníferesvan perdent terreny per estar menys adaptades a les sequeres. Les tendències de canvi corresponen al període de 1987 a 2012 i s’han pogut observar gràcies a imatges de teledetecció obtingudes per satèl·lits.
