La prestigiosa revista Nature publica avui un estudi, en el que han participat els investigadors del CSIC al CREAF Marc Estiarte i Josep Peñuelas, que mostra la relació entre l’alliberament de carboni per part dels sòls terrestres i l’acceleració del canvi climàtic.
El passat dimarts 22 de novembre es va celebrar a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans la XIII Jornada CREAF-SCB-ICHN, que en aquesta ocasió debatia sobre el paper del sòl en la conservació de la natura.
El proper dimecres 27 d’abril es presenta el número 26 de la revista de divulgació científica L’Atzavara. Aquest any s’ha dedicat exclusivament a l’edafologia sota el nom ‘El sòl, font de vida’. Tècnics i investigadors del CREAF hi han participat amb dos articles i l’edició del número.
El pi roig és l'espècie arbòria amb un rang latitudinal de distribució més gran que abasta des de Sibèria a la península Ibèrica. La mortalitat dels pins per sequera no repercuteix en les emissions de CO2 del sòl forestal.
El biochar és carbó vegetal que s’obté de restes vegetals i residus de biomassa. A diferència del carbó vegetal clàssic ,que és emprat com a combustible, el biochar– o biocarbó – no es crema, sinó que s’aplica al sòl per millorar les seves propietats. Els experts saben, per exemple, que als sòls on s’ha aplicat aquest biocarbó en combinació amb fertilitzants la producció vegetal incrementa i s’estimula l’activitat microbiana.
Un estudi realitzat per investigadors del CREAF i la UAB conclou que restaurar terrenys degradats amb fangs de depuradora ajuda a segrestar carboni al sòl. Aquests residus orgànics milloren l'estructura del sòl i afavoreixen el creixement de la vegetació, que posteriorment s'incorpora al sòl en forma de carboni orgànic.
El passat 29 de maig es va celebrar a la seu de l’Institut d’Estudis Catalans (Barcelona) una jornada monogràfica sobre la recerca en sòls que es duu a terme a Catalunya, en el marc dels actes commemoratius de l’Any Internacional del Sòl.
El dilluns 27 d'abril Josep Barba presenta la seva tesi sobre els efectes del decaïment forestal provocat per la sequera a les emissions de CO2 i a la capacitat d’embornal de carboni dels ecosistemes terrestres. Els canvis en la respiració del sòl i en la descomposició de la matèria orgànica podrien tenir un gran impacte en el balanç de carboni dels ecosistemes, ja que l'augment de les sequeres podria augmentar el decaïment forestal en les properes dècades.
Una de les major aportacions de CO2 que rep l'atmosfera prové de les comunitats microbianes del sòl.
El CREAF ha presentat a Girona el protocol per a l'avaluació de la restauració d'activitats extractives (RESTOCAT).
