L'estudi 'A systematic global stocktake of evidence on human adaptation to climate change' publicat a la revista Nature Communications desvetlla que les mesures que es prenen són fragmentades, locals i no transformadores. El CREAF fa una crida per proposar mesures més integradores, coordinades i capaces de reduir el risc que suposa el canvi climàtic per a les persones.
Avui el tren de l’ecologia comença el trajecte a través de paisatges desolats, transformats: sortim des de Llançà, al bell mig del Cap de Creus, on un gran incendi forestal ha arrasat i calcinat tot allò que vèiem fa uns dies i estimàvem. I ara, els paisatges que eren verds, de colors de flors i plens de vida i olors, són paisatges en escala de grisos. Paisatges que a l’observar-los, transformats en cendres, ens encongeixen el cor i l’ànima. I ara què?
A la Judit Lecina li apassiona estudiar els espais naturals, els boscos i els incendis forestals. En aquesta entrevista fem un repàs a la seva tesi doctoral que relaciona aquests tres conceptes en una col·lecció d'estudis científics "The key role of ecosystem services in forests: spatial relationships, conservation Implications and risk to climate change hazards "
En el marc del Dia Internacional dels Boscos us presentem un reportatge de fons sobre els boscos madurs. Què són i per què poden funcionar com petites vacunes contra el canvi climàtic i global? Cal gestionar-los? Com?
L’any 2020 va arribar a dues comarques més i 50 nous municipis i avança en direcció oest i sud de Catalunya. Joan Pino, director del CREAF és membre del grup de treball tècnic que lidera el Departament d'Agricultura.
El DeBosCat, la Xarxa de Seguiment de l’Estat dels Boscos de Catalunya, registra com a curades 10.395 hectàrees que s’han anat recuperant després de tres anys seguits de pluges. L’any 2020 només deixa 4 noves afectacions testimonials amb 49 hectàrees de bosc afectades per sequera.
Un estudi posa en evidència que no existeix una gestió forestal que millori la provisió de tots els serveis ambientals a la vegada. En una situació com l’actual, decidir-se per una gestió forestal que redueixi la vulnerabilitat del bosc és una opció sensata. L’estudi s’ha dut a terme per un equip d’investigadors i investigadores del CTFC, la UdL i el CREAF.
Les tones de sòl que es perden als boscos pot aumentar un 150% els anys que coincideixin grans incendis i pluges torrencials. L’equip d’investigadors i investigadores del CTFC i del CREAF proposen actuar ràpid després dels incendis, abans que arribin les pluges, i fer una gestió post-incendi adequada.
Aquest 17 de juny de 2020 el Parlament de Catalunya ha aprovat la Llei de creació de l’Agència de la Natura de Catalunya amb un ampli consens polític. Finalment, 35 anys després de l’aprovació de la Llei d’Espais Naturals —encara vigent, malauradament, una legislació més que obsoleta i ineficaç—, 23 anys més tard del primer projecte de creació de l’Agència, i 15 després de l’Avantprojecte de Llei presentat pel Conseller Salvador Milà, l’Agència és avui una realitat.
