En un quart de segle, entre 1990 i 2014, els boscos de Catalunya han patit un descens generalitzat de la seva capacitat de capturar diòxid de carboni (CO2), que arriba gairebé al 17%. Així mateix, l’aigua blava, la pluja que no aprofiten les plantes i arriba als rius i aqüífers, s’ha reduït fins a un 29%.
En el marc del projecte europeu LIFE RedBosques, on el CREAF participa, arriba el manual ‘Bosques Maduros Mediterráneos’. S’hi recullen els resultats de més de tres anys de treball col·laboratiu entre investigadors i investigadores, professionals forestals i personal gestor.
El projecte, finançat pel programa LIFE, es desenvoluparà a les zones de muntanya mitjana, entre els 500 i els 1000m d'alçada. En aquestes àrees, el consorci liderat pel CREAF vol recuperar zones de pastures, introduir vinyes i gestionar el bosc per a la prevenció d’incendis forestals, entre d'altres accions.
El Focus Grup EIP Agri sobre noves pràctiques forestals per l'adaptació al canvi climàtic ha publicat l'informe final i una sèrie de petits articles on es recullen els resultats d'una vintena d'actors europeus en aquesta temàtica. L'investigador del CREAF, Enrique Doblas, ha format part d'aquest grup de treball.
El projecte Life Biorgest ha començat a caminar de la mà del Consorci Forestal de Catalunya per millorar la biodiversitat dels boscos mediterranis. Junt amb el CREAF i altres socis l’objectiu principal del projecte és el d’integrar pràctiques i mesures innovadores en la planificació i gestió forestal actual.
Aude Valade, investigadora del CREAF, i l'equip internacional de l'estudi publicat a Nature recomanen fer una gestió forestal orientada a mantenir els serveis ambientals que ens aporten els boscos a nivell ecològic, social i cultural, i no a refredar el planeta, com es preveia fer per complir amb l'Acord de París.
El MEDACC presenta els resultats finals i les estratègies que proposa el projecte, desenvolupat per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat, el CREAF, l’Instituto Pirenaico de Ecologia-CSIC i l’IRTA, per adaptar les conques fluvials de la Muga, el Segre i el Ter a les noves condicions d’aridesa que provocarà el canvi climàtic.
En plena temporada d'incendis, l'ecòleg Francisco Lloret explica què en podem aprendre i com adapatar-nos-hi per evitar la catàstrofe que suposen els grans incendis forestals.
Per a Jaume.
Una extensa revisió d’estudis i registres de dades indica que la sequera i l’augment de temperatura ja provoquen substitucions d’espècies, major aridesa i risc d’incendi, i menor fertilitat del sòl i disponibilitat d’aigua, entre d’altres efectes negatius.
Un estudi constata que la colonització d’alzines, i altres arbres de fulla ampla, és molt més ràpida del que s’esperava. Les causes principals són l’abandonament de la gestió forestal i el canvi climàtic.
