Deixar de veure les dones i altres col·lectius desfavorits com a simples víctimes i potenciar la seva incorporació en la presa de decisions sobre la gestió de recursos naturals és fonamental per a enfrontar-nos de manera més eficaç a les crisis ecològiques. Aquesta és la primera col·lecció d'estudis que aborda qüestions de canvi ambiental global des d'una perspectiva feminista i multidisciplinar.
Diversos investigadors i investigadores del CREAF han participat durant la jornada de dijous en tres de les ponències d'aquesta trobada. La reunió serveix per a intercanviar experiències, i a partir dels estudis presentats incrementar el coneixement i sumar sinergies en favor de la conservació del patrimoni natural i cultural del Montseny.
Estimen que el valor econòmic de la biodiversitat està entre 166.000 i 490.000 milions de dòlars per any, cinc vegades superior al cost de conservar els ecosistemes. Han analitzat 777.126 parcel·les de mostreig amb 30 milions d'arbres de 8.737 espècies en 44 països de tot el món.
El mal model, el canvi d'usos del sòl, la intensificació de l'agricultura, els embassaments i la reducció de la precipitació anual han provocat la reducció del cabal del riu Segre. Aquest fet obliga a replantejar l'ús i la gestió dels recursos hídrics a la conca.
Un estudi publicat a la revista Tree Physiology, i en el que ha participat l'investigador del CREAF Francisco Lloret, ha revelat que les avetoses del Pirineu oriental poden tenir millor resposta al canvi climàtic que les del Pirineu occidental.
Com es mou l'aigua a l'interior d'un arbre? Gràcies als estudis d'investigadors del CREAF, aquesta pregunta té resposta. Imatges en 3D que permeten reconstruir l'interior de branques i troncs d'arbres, i posteriorment aprofundir en com es transporten l'aigua i els nutrients.
Diuen que, en això dels premis a la trajectòria d’un científic, el més difícil és començar, que després del primer el guardonat pot estar força segur que en vindran d’altres. Potser sí, però hi ha premis i premis. A en Josep Peñuelas comencen a caure-li els premis grossos, al ritme que mereix la seva aportació a l’ecologia, la seva intel·ligència, la seva dedicació i la seva capacitat d’empatia per establir relacions fructíferes amb científics d’arreu del món.
El jurat el premia el científic del CREAF en considerar-lo un dels millors investigadors del món, i dels més citats, en el camps de l’ecologia i del medi ambient. La Generalitat va crear el premi l'any 2004 per honorar la memòria del professor Ramon Margalef, considerat un dels màxims exponents de l’ecologia a escala mundial.
Un estudi ha trobat que les altes temperatures i la baixa pluviositat provoquen una descoordinació entre l'època de floració i l'època de vol de les papallones. Els moments de màxima floració i d’abundància de les papallones se separen una mitjana de 70 dies i augmenten en els anys de sequera pronunciada.
El ‘Grup del Clima – Aliança d’Estats i Regions’ destaca Catalunya com a exemple en àmbits com el transport, l’eficiència energètica, la governança, i l’adaptació i la resiliència al canvi climàtic. Aquests dos darrers són punts en els quals el CREAF hi participa activament, col·laborant amb l’Estratègia Catalana d’Adaptació al Canvi Climàtic i coliderant l’Observatori Pirinenc del Canvi Climàtic.
