La Terra s’ha enverdit des de 1982 en uns 36 milions de km2, una superfície semblant a dues vegades els EUA. Tot sembla indicar que ha estat així sobretot com a resultat de l’efecte fertilitzant que exerceix el diòxid de carboni (CO2) atmosfèric sobre les plantes. L’estudi s’ha fet a partir d’imatges de satèl·lits que han permès copsar aquest augment de la superfície foliar terrestre.
Entrevistem Catherine Preece, doctora en Ciències Biològiques amb els seus estudis sobre vegetació subàrtica. Va fer el seu primer Postdoctorat a Sheffield, d'agricultura, i ara s'ha focalitzat en un altre a Catalunya, gràcies a la beca Marie Curie. Aquesta vegada els seus estudis aprofundeixen en l'efecte de la sequera al bosc mediterrani. Quin paper juga el canvi climàtic? Quin futur espera als nostres boscos? Com podem contribuir a la seva conservació?
La línia superior dels boscos ascendeix més lentament o fins i tot s’atura quan l’alçada i densitat dels arbustos i herbes és important. Les espècies vegetals que conviuen amb els arbres també defineixen l’ascens dels boscos, tant com el canvi climàtic, l’activitat dels humans i la morfologia del terreny. L’altiplà del Tibet ofereix una zona d’estudi prístina sense pràcticament pressió humana.
“Estic nerviós, de fet avui tinc un assaig a la tarda i no ho porto gaire bé”, confessa somrient en Marcos Fernández-Martínez. Però la seva actitud i la seva mirada, calmada i tranquil·la, denoten aquella serenitat de qui se sap segur de la feina feta. Una feina que l’ha portat els últims quatre anys fins avui, divendres 22 de gener de 2016, a la defensa de la seva tesi.
El pitjor dels escenaris té lloc quan els dos fenòmens, la NAO i l’EA, es troben en fases contràries, tal i com va passar els primers anys de la passada dècada. Durant aquest període, l’absorció de CO2 va ser inferior a la mitjana. Darrerament la NAO i l'EA han estat en la mateixa fase i els ecosistemes han retirat més carboni de l’atmosfera.
Conèixer les dinàmiques ecosistèmiques pot ajudar a obtenir beneficis en la gestió forestal, la conservació d’espècies i el segrest de carboni. L’estudi presenta uns resultats generalitzables a tot al món i per al conjunt de les 53.000 espècies d’arbres, gràcies a la gran quantitat de dades obtingudes.
Un equip d' investigadors de la Unitat d'Ecologia Global del CREAF suggereix un sistema de diagnosi basat en la llum i l'olor que emeten les plantes. Aquestes eines, més sofisticades i menys agressives, obren les portes per estimar l'estat fisiològic global dels boscos i els conreus del planeta.
Un estudi internacional en el que ha participat el CREAF ha estimat la producció de biomassa a tots els ecosistemes del planeta. Amb aquestes dades es podrà avaluar el subministrament global dels recursos naturals i planificar estratègies que millorin el segrest de carboni atmosfèric.
El passat 2 d'octubre Josep Peñuelas, professor d'investigació del CISC i investigador del CREAF, va rebre el Premi Rei Jaume I en la categoria de Protecció del Medi Ambient. El guardó va ser otorgat pel Rei Felip VI en un acte a València.
Tot i que entre 1980 i 1994 els arbres brotaven 4 dies abans per cada grau que augmentava la temperatura, avui dia ja només ho fan amb 2 dies d'antelació. Segons l'estudi en què ha participat Josep Peñuelas, professor d'investigació del CSIC al CREAF, els hiverns més càlids i les hores de llum estan forçant a les plantes a controlar els calendaris fenològics.
