Un nou estudi liderat pel CREAF revela que allà on els canvis atmosfèrics estan fent augmentar els nivells d’ozó troposfèric, la fragància de les flors s’està apagant. Per una banda aquest fet provoca que les flors perdin la seva capacitat per atraure pol·linitzadors i vegin disminuït el seu èxit reproductiu. Per l’altre, perjudica les abelles i altres insectes que no localitzen el seu propi menjar.
Un estudi publicat a la revista Biochemical Systematics and Ecology i dut a terme per un equip d'investigadors del CREAF ha comprovat que la pol·linització per insectes augmenta l'emissió de les molècules responsables de l'olor de les flors. Les fragàncies de les flors són necessàries per atraure els insectes i garantir l'intercanvi de pol·len amb altres flors.
El guardó reconeix la feina científica de l'investigador del CREAF al CSIC Josep Peñuelas en el camp dels efectes de la contaminació al funcionament dels ecosistemes. El premi està dotat de 100.000 euros.
Un estudi liderat per Josep Peñuelas, investigador del CREAF al CSIC, ha proposat una nova metodologia per descriure amb més precisió els canvis en el cicle de vida de les plantes provocats per l'escalfament del planeta. Gràcies al nou mètode han comprovat que la primavera biològica comença entre 4 i 5 dies abans que fa 30 anys. Les temperatures diürnes més que no pas les nocturnes determinen aquest canvi fenològic.
Les temperatures i concentracions de contaminants elevades que tenen lloc a la ciutat permeten interpretar-la com un laboratori “obert”. Mitjançant un article d’opinió, els investigadors (un d’ells pertanyent al CREAF) suggereixen emprar les plantes urbanites com a eina d'estudi. L’estudi d’aquestes sota les condicions urbanes podria ajudar-nos a comprendre com afectarà el canvi global a les seves companyes d’àrees rurals i a elles mateixes. A més a més, els autors posen èmfasi en la importància de les plantes urbanites.
Per conèixer l'impacte real del canvi climàtic no n'hi ha prou amb estudiar espais naturals protegits, que són madurs i suporten bé els canvis, sinó que cal centrar-se en estudiar els que han estat alterats i encara s'estan recuperant, segons un estudi en el que ha participat el CREAF.
Els científics consideren clau comprendre per què les sequeres estan matant darrerament tants arbres i com influeix la història local del bosc en aquesta mortalitat. També adverteixen que sabem molt poc sobre els efectes conjunts de les pertorbacions sobre cada ecosistema, i destaquen la necessitat de plantejar projectes de recerca més duradors i a gran escala.
Segons l’estudi publicat a Nature Geoscience, la Xina aporta el 43% d’aquest percentatge. Durant dècades s’havia pensat que l’activitat humana només aportava un 5% del fòsfor que circula per l’atmosfera. Més fòsfor a l’aire vol dir més fòsfor depositat al sòl, això pot potenciar el creixement de les plantes i la seva capacitat de segrestar CO2 atmosfèric, per tant l’activitat humana pot estar alterant els cicles del fòsfor i del carboni en un ordre de magnitud fins ara desconegut.
Un nou estudi liderat per Josep Peñuelas, professor d’investigació del CREAF i del Consejo Superior de Investigaciones Científicas, ha comprovat que si eliminem el fongs i bacteris que viuen sobre les flors, la quantitat i composició del seu perfum varia totalment.
El lliurament ha tingut lloc durant la sessió inaugural del curs 2014-15 de l'IEC.
