L'estudi, liderat per científics del CSIC i del CREAF, ha analitzat la correlació entre dieta i càncer en, almenys, mig centenar de països, des de 1960 fins al 2017 i ha creuat bases de dades mundials d'institucions com la FAO, l'OMS i l'ONU.
Un estudi on ha participat en Josep Peñuelas del CREAF, i publicat a Science Advances, afirma que al 2100 la biodiversitat de la conca de la Mediterrània, el Japó o Àfrica equatorial estaran amenaçades per l'increment d'ozó a l'atmosfera.
Un equip internacional –amb l'investigador del CSIC al CREAF Josep Peñuelas– explora els factors decisius del comportament vegetal i com incloure'ls als models predictius. El resultat es publica a Nature Plants i vol millorar la comprensió del cicle global del carboni i els serveis ecosistèmics i el seu futur si els boscos canvien pel canvi climàtic.
Des de mitjans 2020, el CREAF forma part de la Society for Ecological Restoration (SER), una associació global d’investigació, professionals i líders comunitaris d'Àfrica, Àsia, Austràlia, Europa, Nord i Sud d’Amèrica i Nova Zelanda, que participa activament en la recuperació ecològica d’ecosistemes degradats, utilitzant una àmplia gamma d'experiències i coneixements.
Un estudi de l’ICTA, el CREAF, el CTFC i la UAB caracteritza per primera vegada la química forestal de l’aire per sota la copa dels arbres en un alzinar mediterrani. Les concentracions màximes de monoterpens, els compostos orgànics volàtils relacionats amb la salut humana, es produeixen al juliol i agost, a primera hora del matí i de la tarda.
La meitat el terreny agrari del món destinat a conrear aliments podria dedicar-se a altres usos, si s'aconseguís multiplicar el seu rendiment gràcies a l'alta eficiència agrícola, per exemple conreant el terreny potencialment més productiu i amb irrigació i fertilitzants.
El CREAF participa en un estudi internacional a la tundra àrtica liderat per iDiV i descobreixen que les plantes de la tundra tenen una varietat de mecanismes molt més diversa del que es pensava anteriorment per fer front als climes freds. Igualment, comproven que en aquestes ambients extrems es mantenen les mateixes normes que en altres llocs del món: la mida de la planta i l'economia dels recursos expliquen la diversitat de la vida vegetal.
El balanç entre el fòsfor dedicat a la producció de peix i marisc (necessari pel seu creixement i el del seu esquelet i closca) i el que n'obtenim de la pesca està desequilibrat. Per revertir-ho, l'aqüicultura ha d'augmentar l'eficiència mitjana de l'ús de fòsfor del 20% actual fins al 48% l'any 2050.
El director del CREAF, Joan Pino, ha presentat avui l’acreditació Severo Ochoa del centre, assolida el mes d’octubre passat, a la rectora de la UAB, Margarita Arboix, en una reunió on també hi ha participat el director de l’ICTA-UAB, Xavier Gabarrell, per posar en comú el potencial del campus de la UAB en aquest àmbit.
Per primera vegada es connecten dos fenòmens que passen en estacions de l'any diferents: les altes temperatures avancen i allarguen la primavera, per tant la vegetació creix més intensament i absorbeix més humitat del sòl. La conseqüència és estius més secs i calorosos.
