Nitrogen

Ja teniu disponible el nou vídeo del cicle de conferències CREAF Talks. L'Scott Ollinger, de la University of New Hampshire, dels EUA, ens parla sobre les relacions entre l'assimilació a les fulles de nitrogen i diòxid de carboni, la relació entre la concentració de nitrogen i un conjunt de trets funcionals de les plantes que influeixen en la reflectància de les capçades, i les implicacions per al seguiment a gran escala del nitrogen i les interaccions entre l'ecosistema i el clima.

Hi ha una diferència d’alçada de 23 cm de mitjana entre els països amb un PIB més alt i els que el tenen més baix. Aquesta diferència ha crescut 1,5 cm els darrers 30 anys. La dieta rica en productes d’origen animal i més variada assegura que els països rics rebin pràcticament el doble de quilos de nitrogen i fòsfor a l’any.

Un estudi liderat pel CREAF constata que la disminució de les deposicions de contaminants, i sobretot l’increment de CO₂ atmosfèric, han estimulat la fotosíntesi i el segrest de carboni per part dels boscos. És clau, doncs, entendre com circula el carboni entre l’atmosfera, els éssers vius, els oceans i els sòls per anticipar els efectes del canvi climàtic.

Rossella Guerrieri és doctora en Ciències Forestals i Ambientals i està realitzant un post-doctorat al CREAF des de 2016. Els seus projectes es relacionen amb els cicles naturals dels boscos i és una ferma defensora de l'impacte social de la ciència.

Els monocultius tenen molts més problemes per frenar el creixement de males herbes, el que perjudica la quantitat i la qualitat del farratge produït.

Els ecosistemes aquàtics propers a zones densament poblades de tot el món presenten valors molt alts de fòsfor i descompensats entre nitrogen i fòsfor. Això altera el funcionament d’aquests ecosistemes, en dificulta la conservació i redueix la qualitat de l’aigua.

El professor Josep Peñuelas investigador del CSIC al CREAF lidera el projecte IMBALANCE-P, finançat  amb 13.6 milions d’euros pel prestigiós programa de recerca ERC Synergy Grants de la UE. El projecte, de sis anys de durada, analitzarà les implicacions mundials que pot tenir l’escassetat de fòsfor i valorarà quins impactes està produït el desequilibri entre les proporcions de fòsfor, carboni i nitrogen que estan patint els diferents ecosistemes del planeta.

Human alteration of the N cycle has increased dramatically in recent years. Increased N availability is having unwanted consequences in some terrestrial and freshwater ecosystems. 

Les activitats humanes augmenten contínuament les emissions de carboni (C) i nitrogen (N) al medi, tot incrementant així la desproporció entre aquests dos bioelements i el fòsfor (P) a la biosfera. Investigadors de la unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB han realitzat un estudi per estimar els nivells de la relació nitrogen:fòsfor (N:P) passats, presents i futurs de les emissions de l’espècie humana a la biosfera, per posteriorment comparar aquestes ràtios amb les dels organismes vius dels ecosistemes terrestres i aquàtics.