L'article, en el que hi han participat investigadors del CREAF i el CTFC, entre d'altres, exposa els beneficis de l'evolució natural de les terres abandonades per a la biodiversitat d'aus, si bé també destaca que cal certa intervenció humana per diversificar-ne els hàbitats.
Les 124 nacions que conformen la Plataforma Intergovernamental Científic-Normativa sobre la Biodiversitat i els Serveis Ecosistèmics (IPBES) han adoptat aquest cap de setmana una nova avaluació que recomana usar els models matemàtics i els escenaris disponibles per a mesurar l'impacte del canvi global sobre la biodiversitat i els serveis ecosistèmics.
Jordi Bosch, expert en pol·linització del CREAF, ha col·laborat en diversos capítols de la primera avaluació temàtica que publica la IPBES. Lluís Brotons ha estat convidat a la sessió plenària on s’ha presentat l’informe com a representant del CTFC i del CREAF, ambdós centres membres observadors d’aquesta plataforma internacional.
Un estudi liderat per científics del CTFC i del CREAF presenta un model matemàtic que permet predir l’estrès per sequera als boscos. La investigació considera que l'estrès per sequera que pateixen els boscos depèn tant de les condicions climàtiques com de les característiques de la vegetació i del sòl que hi hagi a la zona.
La processionària del pi és la responsable que pinedes properes a l'Espunyola, al Berguedà, mostrin un aspecte desolador. Les imatges obtingudes amb dron per l’investigador del CREAF i del CTFC Lluís Brotons, mostren que els pins han perdut gairebé totes les seves fulles, degut a la gran quantitat d’erugues d’aquesta papallona que hi ha enguany.
Un estudi dirigit pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i en el que ha col·laborat Lluís Brotons, del CREAF i el CSIC, alerta que la distribució dels fons que la Unió Europea destina a conservació deixa de banda una bona part de les espècies amenaçades. El 75% dels fons LIFE-Nature de la Unió Europea s’haurien destinat a espècies no amenaçades i en regions on no hi ha risc.
La jornada, que es va celebrar el 18 de novembre de 2015 a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (Barcelona), va arrencar amb una xerrada de benvinguda a càrrec de Javier Retana, director del CREAF, Montserrat Coromines, vicepresidenta segona de la Societat Catalana de Biologia (SCB), i Joan Pino, president de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN).
Segons un estudi amb participació del CREAF, les poblacions d’ocells o de papallones que viuen en habitats oberts s’han vist perjudicades per la pèrdua successiva de prats o matollars. Les que viuen en àrees boscoses, en canvi, s’han vist afavorides. Aquestes variacions van relacionades amb els canvis de paisatge que ha sofert Catalunya i el conjunt del mediterrani en les darreres dècades.
L'equip de la unitat mixta InForest, format pel CTFC i el CREAF, ha publicat les primeres imatges amb drons de la zona cremada de l'incendi d'Òdena del passat mes de juliol que es va cremar més de 1.200 hectàrees. InForest és pioner en
El model matemàtic desenvolupat pel CREAF i el CTFC és capaç d’estimar la probabilitat que té un paisatge de tenir un incendi conduït pel vent, per la forma del terreny o per la quantitat de combustible disponible pel foc. Aquesta eina pot servir per millorar la planificació de les estratègies d'extinció dels incendis i adaptar les mesures de prevenció davant el nou escenari de canvi climàtic.
