Mireia banqué

Els boscos no es distribueixen pel planeta a l’atzar, sinó que viuen on hi ha la pluja i la temperatura que necessiten. Tot i això, el canvi climàtic està modificant aquestes dues variables a un ritme accelerat. A les zones on avui hi ha un clima concret en 50 anys n’hi haurà un altre. Per exemple, les previsions diuen que cap al 2070, Valladolid o la costa de Barcelona, poden patir temperatures màximes al juliol com les que ara es pateixen a Sevilla.

Gairebé un 60% de les zones forestals afectades per la sequera corresponen a afectacions noves de l’any 2016. Prop del 75% dels boscos que s’han vist afectats es troben en zones on va ploure menys de la meitat del que és habitual. El Pallars Jussà, l’Anoia i l’Alta Ribagorça són les comarques més afectades. Per espècies, els roures i les alzines són els més perjudicats.

La tardor és la estació de l’any que ràpidament identifiquem amb les tonalitats vermelloses dels arbres i el «crec-crec» de les fulles caigudes. Tot i encara ser estiu, molts observadors i especialistes alerten que alguns boscos de Catalunya ja han començat a perdre la fulla.

A partir d' uns indicadors escollits a propòsit per al projecte, ha estat elaborada  una col·lecció de mapes que valoren la quantitat i la qualitat dels serveis ambientals (o ecosistèmics, ES per les sigles en anglès) que ofereixen els boscos de cada municipi català. Els boscos del nord de Catalunya són els que ens proveeixen de més serveis en termes absoluts. Tot i això, els boscos típicament mediterranis del sud es mantenen com a punts calents de biodiversitat. 

El CREAF col·labora en l'edició d'un vídeo d'animació per explicar de forma senzilla el declivi que estan patint moltes espècies d'abelles arreu del món.

La jornada, que es va celebrar el 18 de novembre de 2015 a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans (Barcelona), va arrencar amb una xerrada de benvinguda a càrrec de Javier Retana, director del CREAF, Montserrat Coromines, vicepresidenta segona de la Societat Catalana de Biologia (SCB), i Joan Pino, president de la Institució Catalana d'Història Natural (ICHN).

El CREAF presenta l’informe anual del DeBosCat, la Xarxa de monitoratge de l’estat dels boscos de Catalunya que promou el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Durant el 2014 només s’han detectat 11 episodis nous de decaïment forestal a Catalunya. El 50% de les rouredes i el 40% dels alzinars ja tornen a estar vigorosos. 

La Direcció General de Polítiques Ambientals (DGPA), mitjançant la seva Oficina Catalana del Canvi Climàtic (OCCC), i el CREAF,  volen fer arribar els resultats del projecte CANVIBOSC al màxim nombre de persones interessades arreu de Catalunya. Per això han organitzat un cicle de jornades de presentacions que cobriran tot el territori català. Consulteu el dia i lloc que s'organitza una jornada prop de casa vostra.

Aquest any el centre d’interès de la Setmana de la Ciència de l'Escola l'Olivera (Sant Cugat) ha estat  “el Bosc Mediterrani”. Per això, el vestíbul de l’escola s'ha decorat amb diversos mòduls explicant les principals característiques d’aquest tipus de bosc i els investigadors del CREAF han fet tallers sobre adaptacions de les plantes a la sequera, la fauna del sòl i les xarxes tròfiques. 

Aquest és un estudi inèdit, elaborat pel CREAF i promogut per la Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Segons CANVIBOSC, el faig i el pi roig seran les espècies que més patiran els impactes del canvi climàtic, mentre que les alzines i el pi blanc seran les menys vulnerables.