Què estudia el CREAF sobre el segrest de carboni, els boscos i canvi climàtic? Quins són els projectes actius o recents que s'han realitzat en aquest camp? Descobreix-ho a continuació.
Astúries, Galícia, Cantàbria i País Basc són les comunitats amb més concentració de carboni subterrani. Múrcia, Extremadura i Andalusia són les comunitats que en concentren menys. Catalunya està en la mitjana espanyola i acumula 8,8 Kg de carboni per m2
El professor Josep Peñuelas investigador del CSIC al CREAF lidera el projecte IMBALANCE-P, finançat amb 13.6 milions d’euros pel prestigiós programa de recerca ERC Synergy Grants de la UE. El projecte, de sis anys de durada, analitzarà les implicacions mundials que pot tenir l’escassetat de fòsfor i valorarà quins impactes està produït el desequilibri entre les proporcions de fòsfor, carboni i nitrogen que estan patint els diferents ecosistemes del planeta.
Les temperatures nocturnes han augmentat 1,4 vegades més ràpid que les diürnes al planeta. Aquesta asimetria altera els fluxos de carboni i el creixement vegetal de l’hemisferi nord, segons un treball en el qual participa el CREAF.
La producció de fusta en boscos mixtes és un 24% més alta que en boscos on només s’hi troba una sola espècie. L’estudi apunta que la incorporació d’espècies arbòries diferents en un bosc augmenta l’eficiència en l’ús dels recursos.
Les activitats humanes augmenten contínuament les emissions de carboni (C) i nitrogen (N) al medi, tot incrementant així la desproporció entre aquests dos bioelements i el fòsfor (P) a la biosfera. Investigadors de la unitat d’Ecologia Global CREAF-CSIC-UAB han realitzat un estudi per estimar els nivells de la relació nitrogen:fòsfor (N:P) passats, presents i futurs de les emissions de l’espècie humana a la biosfera, per posteriorment comparar aquestes ràtios amb les dels organismes vius dels ecosistemes terrestres i aquàtics.
La majoria de models mecanístics per estimar el creixement dels arbres es basen en el balanç del carboni: els arbres creixen quan la diferència entre el C assimilat i les despeses per respiració són positives i deixen de crèixer quan no ho són.
En aquesta xerrada es qüestiona si aquest model és suficient i es proposen alguns aspectes de la fisiologia dels arbres que ens cal conèixer mes bé per a poder predir-ne amb confiança la seva resposta al canvi climàtic.
Quins beneficis proporcionen els procesos relacionats amb el carboni subterrani en l’operativitat dels ecosistemes forestals? En aquesta jornada, organitzada per l’Acció COST FP0803 i la Secció d’Ecologia de la Societat Catalana de Biologia (SCB), es revisarà la situació actual del coneixement en les quatre àrees principals que afecten els procesos relacionats amb el carboni subterrani:
