El Global Carbon Budget 2017 ha analitzat les fonts d’emissió i els embornals de carboni a nivell mundial. Aquest any l’investigador Benjamin Stocker del CREAF ha col·laborat en l’informe aportant i preparant dades sobre com havia canviat l’ús del territori per poder estimar com aquests canvis havien afectat les emissions de CO₂.
Rossella Guerrieri és doctora en Ciències Forestals i Ambientals i està realitzant un post-doctorat al CREAF des de 2016. Els seus projectes es relacionen amb els cicles naturals dels boscos i és una ferma defensora de l'impacte social de la ciència.
Un nou estudi publicat a Nature Ecology and Evolution revela que l’abundància de CO2 a l’atmosfera ja no té el potent efecte fertilitzant que tenia fins ara sobre la vegetació. El reverdiment que s’havia observat els darrers anys s’està frenant i això farà que els nivells de CO2 a l’atmosfera pugin, que augmentin per tant les temperatures i que hi hagi canvis en el clima cada cop més severs.
La fotosíntesi és el mecanisme pel qual les plantes segresten carboni de l’aire per destinar-lo a la construcció i el manteniment de les seves fulles, tiges, arrels i òrgans reproductius. Però, cada primavera, els arbres caducifolis comencen a construir les fulles o les flors quan encara no tenen cap fulla que pugui fer la fotosíntesi. Com s’ho fan?
Un equip internacional codirigit per Josep Peñuelas ha desenvolupat un mètode per monitoritzar l’activitat fotosintètica de les coníferes al llarg de l’any. Aquesta nova tècnica, basada en l’anàlisi d’imatges de teledetecció obtingudes des de satèl·lits, permetrà millorar els models globals de captació de carboni atmosfèric i fer projeccions més acurades sobre el canvi climàtic.
La prestigiosa revista Nature publica avui un estudi, en el que han participat els investigadors del CSIC al CREAF Marc Estiarte i Josep Peñuelas, que mostra la relació entre l’alliberament de carboni per part dels sòls terrestres i l’acceleració del canvi climàtic.
“Estic nerviós, de fet avui tinc un assaig a la tarda i no ho porto gaire bé”, confessa somrient en Marcos Fernández-Martínez. Però la seva actitud i la seva mirada, calmada i tranquil·la, denoten aquella serenitat de qui se sap segur de la feina feta. Una feina que l’ha portat els últims quatre anys fins avui, divendres 22 de gener de 2016, a la defensa de la seva tesi.
El pitjor dels escenaris té lloc quan els dos fenòmens, la NAO i l’EA, es troben en fases contràries, tal i com va passar els primers anys de la passada dècada. Durant aquest període, l’absorció de CO2 va ser inferior a la mitjana. Darrerament la NAO i l'EA han estat en la mateixa fase i els ecosistemes han retirat més carboni de l’atmosfera.
Un equip d'investigadors del CREAF ha estat l'encarregat d'elaborar alguns dels capítols de l'informe "Els boscos i la biodiversitat enfront del canvi climàtic: Impactes, Vulnerabilitat i Adaptació a Espanya", promogut pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació y Medi Ambient i la Fundación Biodiversidad.
El biochar és carbó vegetal que s’obté de restes vegetals i residus de biomassa. A diferència del carbó vegetal clàssic ,que és emprat com a combustible, el biochar– o biocarbó – no es crema, sinó que s’aplica al sòl per millorar les seves propietats. Els experts saben, per exemple, que als sòls on s’ha aplicat aquest biocarbó en combinació amb fertilitzants la producció vegetal incrementa i s’estimula l’activitat microbiana.
