L'ús del terme 'resiliència' s'ha estès. Però l'èxit comporta riscos. Quan es tracta de conceptes complexos encapsulats en una paraula, el risc es tradueix en confusió. Val doncs la pena entretenir el pas i recapitular.
A María Ángeles,
Las debilitats de la resiliència ecològica
Els investigadors del CREAF assenyalen el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl com a causes del declivi. Les espècies més afectades són aquelles especialitzades en explotar uns pocs tipus d'ambients i que produeixen vàries generacions de papallones a l’any.
La tardor és la estació de l’any que ràpidament identifiquem amb les tonalitats vermelloses dels arbres i el «crec-crec» de les fulles caigudes. Tot i encara ser estiu, molts observadors i especialistes alerten que alguns boscos de Catalunya ja han començat a perdre la fulla.
Com es mou l'aigua a l'interior d'un arbre? Gràcies als estudis d'investigadors del CREAF, aquesta pregunta té resposta. Imatges en 3D que permeten reconstruir l'interior de branques i troncs d'arbres, i posteriorment aprofundir en com es transporten l'aigua i els nutrients.
Es busca candidat per sol·licitar una beca doctoral de 4 anys sobre la relació entre la diversitat genètica i les respostes funcionals d'espècies vegetals (Juniperus phoenicea) a diverses escales: a nivell de parcel·la (1ha a Doñana), a nivell local (PN Doñana) i a nivell regional (gradient geogràfic a la Península Ibèrica). Les respostes funcionals inclouen èxit reproductiu, creixement i decaïment davant la sequera.
Entrevistem Catherine Preece, doctora en Ciències Biològiques amb els seus estudis sobre vegetació subàrtica. Va fer el seu primer Postdoctorat a Sheffield, d'agricultura, i ara s'ha focalitzat en un altre a Catalunya, gràcies a la beca Marie Curie. Aquesta vegada els seus estudis aprofundeixen en l'efecte de la sequera al bosc mediterrani. Quin paper juga el canvi climàtic? Quin futur espera als nostres boscos? Com podem contribuir a la seva conservació?
L'investigador del CREAF Francisco Lloret ha liderat un estudi sobre els efectes d'episodis climàtics extrems en matollars de Doñana. A partir de l'anàlisi d'alguns trets funcionals dels matolls es podrà fer una millor conservació, gestió i manteniment de les espècies.
Un estudi liderat per científics del CTFC i del CREAF presenta un model matemàtic que permet predir l’estrès per sequera als boscos. La investigació considera que l'estrès per sequera que pateixen els boscos depèn tant de les condicions climàtiques com de les característiques de la vegetació i del sòl que hi hagi a la zona.
Segons un estudi co-liderat per personal del CREAF publicat aquesta setmana a la revista Nature, les sequeres provocades pel canvi climàtic podrien causar la mort dels arbres més alts dels boscos tropicals. Per primera vegada els científics han identificat que quan hi ha una manca d'aigua prolongada els arbres pateixen embòlies en el seu sistema circulatori i els arbres moren de set.
Segons un estudi en què ha participat el CREAF, el retard de les pluges de final d'estiu podria canviar l'equilibri entre mascles i femelles d'aquests corcs mediterranis en favor de les femelles. Els autors han comprovat que els corcs mascles són més vulnerables a les llargues sequeres.
