El món occidental, amb el seu afany d'expansió i exploració de nous territoris desconeguts, ha desposseït comunitats indígenes dels seus mètodes tradicionals de vida i la seva cultura. Les tribus de l'Àrtic tampoc no han estat una excepció.
El CREAF coordina la xarxa que compta amb més de 50 entitats europees. Els integrants de NEMOR han elaborat un document perquè la Comissió Europea reconegui les muntanyes com un espai únic per testar els efectes del canvi climàtic, lluitar contra el despoblament i impulsar nous projectes d’economia circular.
Les mesures i actuacions d'adaptació al canvi climàtic que ha proposat el projecte LIFE MEDACC, coliderat pel CREAF, han estat escollides i destacades per tal de difondre experiències reals en el territori.
Enric Batllori ha participat en el desenvolupament d'una aplicació web que mostra com de ràpid i cap a on canviarà el clima en regions naturals protegides de Canadà, Estats Units i Mèxic. L'eina pot ajudar a la creació de nous plans de conservació o a redissenyar els de llocs on s’espera un canvi climàtic dràstic.
El MEDACC presenta els resultats finals i les estratègies que proposa el projecte, desenvolupat per l’Oficina Catalana de Canvi Climàtic del Departament de Territori i Sostenibilitat, el CREAF, l’Instituto Pirenaico de Ecologia-CSIC i l’IRTA, per adaptar les conques fluvials de la Muga, el Segre i el Ter a les noves condicions d’aridesa que provocarà el canvi climàtic.
El municipi aragonès de Boltaña acollirà del 16 al 18 d'abril la jornada 'Los ibones y turberas del Pirineo: recursos, retos y oportunidades'. En ella s'hi trobarà l'equip del projecte REPLIM, liderat per l'IPE-CSIC i del que el CREAF n'és soci.
La plataforma Alerta Forestal ja recull gairebé 300 fotografies de boscos perjudicats per la processionària al nostre país. Això permet que els ecòlegs de l’equip puguin treure les primeres conclusions, entre d’elles que de forma insòlita la processionària està afectant tres anys seguits els boscos. Les comarques que recullen més punts afectats al mapa d’Alerta Forestal són Osona, el Solsonès i el Berguedà.
Els boscos no es distribueixen pel planeta a l’atzar, sinó que viuen on hi ha la pluja i la temperatura que necessiten. Tot i això, el canvi climàtic està modificant aquestes dues variables a un ritme accelerat. A les zones on avui hi ha un clima concret en 50 anys n’hi haurà un altre. Per exemple, les previsions diuen que cap al 2070, Valladolid o la costa de Barcelona, poden patir temperatures màximes al juliol com les que ara es pateixen a Sevilla.
L’aforestació és un tipus de canvi en els usos del sòl destinat a la producció de fusta, la conservació d’aigua i sòl, incrementar l’emmagatzematge de carboni i la mitigació del canvi climàtic. Aquest estudi mostra com la reforestació canvia a més una variable clau del sòl, el seu pH.
El període de creixement de les plantes durant l’any s’ha allargat i això les exposa més a les gelades en aquesta etapa sensible per a elles. Això pot perjudicar la seva activitat i provocar pèrdues importants en conreus.
