En el marc del Dia Internacional dels Boscos us presentem un reportatge de fons sobre els boscos madurs. Què són i per què poden funcionar com petites vacunes contra el canvi climàtic i global? Cal gestionar-los? Com?
Primera recerca en boscos mediterranis que analitzarà amb base científica el vincle entre els boscos i la salut de les persones.
Una extensa revisió d’estudis i registres de dades indica que la sequera i l’augment de temperatura ja provoquen substitucions d’espècies, major aridesa i risc d’incendi, i menor fertilitat del sòl i disponibilitat d’aigua, entre d’altres efectes negatius.
Algunes poblacions de liró gris estan quedant aïllades arrel de la destrucció o alteració del seu hàbitat. Un estudi recent del CREAF, el Museu de Ciències Naturals de Granollers i la UAB, destaca que aquest fenomen està provocant la diferència de sexes, ja que són ells el sexe explorador que intenta arribar a hàbitats millors.
Diversos investigadors i investigadores del CREAF han participat durant la jornada de dijous en tres de les ponències d'aquesta trobada. La reunió serveix per a intercanviar experiències, i a partir dels estudis presentats incrementar el coneixement i sumar sinergies en favor de la conservació del patrimoni natural i cultural del Montseny.
La tardor és la estació de l’any que ràpidament identifiquem amb les tonalitats vermelloses dels arbres i el «crec-crec» de les fulles caigudes. Tot i encara ser estiu, molts observadors i especialistes alerten que alguns boscos de Catalunya ja han començat a perdre la fulla.
L'abandonament de zones agrícoles i ramaderes i la consegüent reforestació al Montseny ha fet que en 12 anys s'hagi produït un descens del 44% en les poblacions d'aus pròpies d'habitats oberts. La restauració de l'agricultura i la ramaderia tradicionals haurien d'ajudar a frenar l'avenç del bosc.
