Un mentor tutela la trajectòria de diferents investigadors i els serveix de guia en la seva carrera científica. Ara, un jurat convocat per Nature, que presideix enguany en Josep Peñuelas, vol premiar els i les millors d’Espanya. La convocatòria per presentar-s’hi està oberta.
La COP21 fixava un augment màxim de la temperatura el 2100 en 1,5 ºC respecte la dels nivells preindustrials. Només un escenari on es redueixin molt les emissions humanes de CO2, hi hagi un creixement important de les renovables, i potser amb una aplicació de tecnologies de segrest artificial de carboni, permetria acomplir l’objectiu.
Un grup d’investigadors de l’Institut Botànic de Barcelona, el CREAF, el CSIC i la UB plantegen un nou mètode, la ‘convergència etnobotànica’, per agrupar els usos similars de plantes d’un mateix grup i facilitar la identificació de noves aplicacions dels productes naturals.
Un equip internacional codirigit per Josep Peñuelas ha desenvolupat un mètode per monitoritzar l’activitat fotosintètica de les coníferes al llarg de l’any. Aquesta nova tècnica, basada en l’anàlisi d’imatges de teledetecció obtingudes des de satèl·lits, permetrà millorar els models globals de captació de carboni atmosfèric i fer projeccions més acurades sobre el canvi climàtic.
El president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont, va lliurar dimarts passat el Premi Margalef d'Ecologia a l'ecòleg Josep Peñuelas, per l'impacte internacional de la seva recerca en diferents àmbits d'aquesta disciplina.
L'estudi s'ha fet a partir de dades de diferents zones rurals i remotes del planeta, recollides durant 36 anys. Els investigadors, de la UVIC i del CREAF, han vist que els contaminants derivats de diverses activitats humanes s'acumulen a les plantes de tot el món. Això pot tenir efectes directes sobre la salut humana.
La Terra s’ha enverdit des de 1982 en uns 36 milions de km2, una superfície semblant a dues vegades els EUA. Tot sembla indicar que ha estat així sobretot com a resultat de l’efecte fertilitzant que exerceix el diòxid de carboni (CO2) atmosfèric sobre les plantes. L’estudi s’ha fet a partir d’imatges de satèl·lits que han permès copsar aquest augment de la superfície foliar terrestre.
La línia superior dels boscos ascendeix més lentament o fins i tot s’atura quan l’alçada i densitat dels arbustos i herbes és important. Les espècies vegetals que conviuen amb els arbres també defineixen l’ascens dels boscos, tant com el canvi climàtic, l’activitat dels humans i la morfologia del terreny. L’altiplà del Tibet ofereix una zona d’estudi prístina sense pràcticament pressió humana.
El pitjor dels escenaris té lloc quan els dos fenòmens, la NAO i l’EA, es troben en fases contràries, tal i com va passar els primers anys de la passada dècada. Durant aquest període, l’absorció de CO2 va ser inferior a la mitjana. Darrerament la NAO i l'EA han estat en la mateixa fase i els ecosistemes han retirat més carboni de l’atmosfera.
Conèixer les dinàmiques ecosistèmiques pot ajudar a obtenir beneficis en la gestió forestal, la conservació d’espècies i el segrest de carboni. L’estudi presenta uns resultats generalitzables a tot al món i per al conjunt de les 53.000 espècies d’arbres, gràcies a la gran quantitat de dades obtingudes.
