En l’XI Jornada del CREAF, la Societat Catalana de Biologia (SCB) i la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN) discutirem i reflexionarem obertament els punts de vista d’investigadors, tècnics i administracions que tenen competències en la prevenció, extinció, regeneració d’incendis i en la gestió del territori cremat.
Un estudi recent del CREAF, el CTFC i la UAB adverteix que, si no reduïm amb urgència la continuïtat de la vegetació forestal en grans extensions del territori, hi haurà cada cop més incendis catastròfics. Deixar cremar alguns focs espontanis sota condicions controlades podria ajudar a resoldre el problema.
Només el 23% de les pinedes de pinassa (Pinus nigra) s'han recuperat de l'incendi del Bages-Berguedà de 1994. Aquestes pinedes estan catalogades com a Hàbitats d’interès comunitari prioritari per la Unió Europea. La major part de les antigues pinedes han estat substituïdes per matollars o per boscos encara molt joves d'espècies arbòries rebrotadores, com ara l'alzina, el roure de fulla petita o el roure martinenc.
El CREAF ha col·laborat en un article científic publicat a la revista PlosONE sobre els canvis en la composició i abundància de 274 espècies animals després dels incendis de l'agost de 2003 al Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac.
La dispersió de llavors a través dels animals que mengen els fruits (endozoocòria) i el foc són factors ecològics crucials que determinen la germinació i el reclutament de moltes espècies de plantes. Com interaccionen aquest dos factors en els boscos secs neotropicals?
Aquest llibre és fruit de la col·laboració d'un gran nombre de científics que desenvolupen la seva activitat en diferents centres d'investigació, principalment espanyols. Tots ells han format part de l'equip ampli i plural d'investigadors que ha desenvolupat durant quatre anys el projecte MONTES-Consolider (CSD2008-00040), finançat pel Ministeri d'Economia i Competitivitat.
Aquest és un estudi inèdit, elaborat pel CREAF i promogut per la Oficina Catalana del Canvi Climàtic. Segons CANVIBOSC, el faig i el pi roig seran les espècies que més patiran els impactes del canvi climàtic, mentre que les alzines i el pi blanc seran les menys vulnerables.
Les experiències viscudes en temes prioritaris com la pluja àcida, el canvi climàtic o els incendis, ens demostren que les àrees mediterrànies, tot i respondre a les lleis ecològiques universals, presenten característiques singulars que cal estudiar a fons. El doctor en ecologia Carles Gràcia fa palès, durant l’acte de celebració del vint-i-cinquè aniversari del CREAF, que l’expertesa que ha acumulat el centre durant aquest temps és cabdal per conservar i gestionar de forma eficient el medi natural de la mediterrània, també des d’un punt de vista econòmic.
Un any després dels incendis que van cremar 14.000 hectàrees de bosc a l'Alt Empordà, persones afectades i els investigadors experts en incendis del CREAF i la UdG fan una valoració de la regeneració que s’ha pogut observar a la zona.
