Els investigadors del CREAF assenyalen el canvi climàtic i els canvis en els usos del sòl com a causes del declivi. Les espècies més afectades són aquelles especialitzades en explotar uns pocs tipus d'ambients i que produeixen vàries generacions de papallones a l’any.
Els investigadors del CREAF i el CTFC parlen sobre la modificació dels paisatges els darrers anys i la relació que el canvi global hi té. La planificació del territori i la gestió forestal semblen ser necesseràries en un futur encara ple d'interrogants.
Un nou estudi sobre els incendis forestals a Califòrnia, publicat a la revista PLOS ONE en el que ha participat Enric Batllori, investigador del CREAF i el CTFC, revela que l’activitat humana influeix tan com el clima en la freqüència i la localització dels focs. Els investigadors han valorat conjuntament el component humà i el canvi climàtic.
La línia superior dels boscos ascendeix més lentament o fins i tot s’atura quan l’alçada i densitat dels arbustos i herbes és important. Les espècies vegetals que conviuen amb els arbres també defineixen l’ascens dels boscos, tant com el canvi climàtic, l’activitat dels humans i la morfologia del terreny. L’altiplà del Tibet ofereix una zona d’estudi prístina sense pràcticament pressió humana.
Un estudi conjunt entre el CREAF, el CTFC, el CSIC i la UAB revel·la que extreure biomassa forestal pot ser una bona font d'energia renovable alhora que permet millorar les estratègies de prevenció d'incendis. Tot això en un context on el canvi climàtic i d'usos del sòl està afavorint l'expansió dels boscos mediterranis.
Un article publicat a Science amb participació del CREAF afirma que les preferències climàtiques de cada espècie d'au estan modulant els canvis en les seves poblacions a gran escala. Tan el grup d'espècies que es beneficien del canvi climàtic, com el grup de les que es veuen perjudicades, estan veient alterades les seves poblacions. A Europa i EUA les poblacions de cada grup estan patint canvis de forma diferent, però en cada territori hi ha un grup més afectat que l'altre.
L'investigador del CREAF Francisco Lloret ha liderat un estudi sobre els efectes d'episodis climàtics extrems en matollars de Doñana. A partir de l'anàlisi d'alguns trets funcionals dels matolls es podrà fer una millor conservació, gestió i manteniment de les espècies.
Experts en clima, botànics, geògrafs i ecòlegs del CREAF i de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) formaran a ciutadans per seguir els canvis estacionals que observin a la natura. Així ajudaran als científics a estudiar els efectes del canvi climàtic en animals i plantes. La sortida de les flors, la caiguda de les fulles o l'arribada d'algunes aus seran alguns dels canvis que s'estudiaran. Un cop entrenats, els ciutadans podran realitzar aportacions a les xarxes d'observació fenològica espanyola i europea.
Un equip d'investigadors del CREAF ha estat l'encarregat d'elaborar alguns dels capítols de l'informe "Els boscos i la biodiversitat enfront del canvi climàtic: Impactes, Vulnerabilitat i Adaptació a Espanya", promogut pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació y Medi Ambient i la Fundación Biodiversidad.
El passat 27 de novembre al Paratge Natural d'Interès Nacional (PNIN) de l’Albera (La Jonquera, Alt Empordà), es va celebrar la jornada d’actualització per a periodistes “Adaptant l’Alt Empordà al canvi climàtic: agricultura, aigua i boscos”.
