Quin és el futur que esperen els boscos mediterranis? El canvi climàtic ja es deixa notar amb força i els seus impactes arriben arreu. En Francisco Lloret explica la situació actual i com haurem de preparar-nos nosaltres i els boscos als canvis que han de venir.
Per Craig i Seva.
Es pretén millorar la gestió i conservació dels boscos mediterranis espanyols inclosos a la Xarxa Natura 2000, i assegurar la seva adaptació al canvi climàtic.
L'esdeveniment reuneix des de 1971 experts de tot el món en ecosistemes mediterranis. El tema central d'aquesta edició és l'ecologia i evolució dels ecosistemes mediterranis i les seves espècies.
La quantitat gairebé infinita de dades que som capaços de generar, el 'big data', ofereix grans oportunitats però alhora grans reptes tant per a la Ciència com per a la societat en general.
Benvolgut amic Ramon,
L'ús del terme 'resiliència' s'ha estès. Però l'èxit comporta riscos. Quan es tracta de conceptes complexos encapsulats en una paraula, el risc es tradueix en confusió. Val doncs la pena entretenir el pas i recapitular.
A María Ángeles,
Las debilitats de la resiliència ecològica
Un estudi publicat a la revista Tree Physiology, i en el que ha participat l'investigador del CREAF Francisco Lloret, ha revelat que les avetoses del Pirineu oriental poden tenir millor resposta al canvi climàtic que les del Pirineu occidental.
Es busca candidat per sol·licitar una beca doctoral de 4 anys sobre la relació entre la diversitat genètica i les respostes funcionals d'espècies vegetals (Juniperus phoenicea) a diverses escales: a nivell de parcel·la (1ha a Doñana), a nivell local (PN Doñana) i a nivell regional (gradient geogràfic a la Península Ibèrica). Les respostes funcionals inclouen èxit reproductiu, creixement i decaïment davant la sequera.
L'investigador del CREAF Francisco Lloret ha liderat un estudi sobre els efectes d'episodis climàtics extrems en matollars de Doñana. A partir de l'anàlisi d'alguns trets funcionals dels matolls es podrà fer una millor conservació, gestió i manteniment de les espècies.
El pi roig és l'espècie arbòria amb un rang latitudinal de distribució més gran que abasta des de Sibèria a la península Ibèrica. La mortalitat dels pins per sequera no repercuteix en les emissions de CO2 del sòl forestal.
L’investigador del CREAF Francisco Lloret va ser escollit el juny de 2015 President de la Asociación Española de Ecología Terrestre (AEET), entitat integrada per 700 investigadors i professionals del camp de l’ecologia terrestre i editora de la revista Ecosistemas.
