Investigadors del CREAF i la UAB mostren que el coneixement científic actual encara no permet predir com variarà la vegetació a causa del canvi climàtic en un futur. L’estudi, que compara tots els continents, destaca que els canvis de vegetació per sequera encara són rars i que cal establir programes de monitoratge a llarg termini.
La fotosíntesi és el mecanisme pel qual les plantes segresten carboni de l’aire per destinar-lo a la construcció i el manteniment de les seves fulles, tiges, arrels i òrgans reproductius. Però, cada primavera, els arbres caducifolis comencen a construir les fulles o les flors quan encara no tenen cap fulla que pugui fer la fotosíntesi. Com s’ho fan?
Han passat ja uns quants dies des d’aquell 22 de febrer, quan en David Aguadé va presentar la seva tesi davant el tribunal i el públic assistent. Prou com perquè ja se senti més relaxat i tranquil, i hagi tingut temps de desconnectar d’un treball que l’ha mantingut enfeinat durant gairebé els cinc últims anys.
Aquí podreu llegir les valoracions d'alguns dels investigadors i investigadores que van participar en el recent congrés organitzat a Sevilla per ISOMED i la Associació Espanyola d'Ecologia Terrestres (AEET), el tema central ha estat l'anàlisi dels canvis que estan tenint lloc en els ecosistemes mediterranis a causa de les activitats humanes.
Gairebé un 60% de les zones forestals afectades per la sequera corresponen a afectacions noves de l’any 2016. Prop del 75% dels boscos que s’han vist afectats es troben en zones on va ploure menys de la meitat del que és habitual. El Pallars Jussà, l’Anoia i l’Alta Ribagorça són les comarques més afectades. Per espècies, els roures i les alzines són els més perjudicats.
Com es mou l'aigua a l'interior d'un arbre? Gràcies als estudis d'investigadors del CREAF, aquesta pregunta té resposta. Imatges en 3D que permeten reconstruir l'interior de branques i troncs d'arbres, i posteriorment aprofundir en com es transporten l'aigua i els nutrients.
A partir d' uns indicadors escollits a propòsit per al projecte, ha estat elaborada una col·lecció de mapes que valoren la quantitat i la qualitat dels serveis ambientals (o ecosistèmics, ES per les sigles en anglès) que ofereixen els boscos de cada municipi català. Els boscos del nord de Catalunya són els que ens proveeixen de més serveis en termes absoluts. Tot i això, els boscos típicament mediterranis del sud es mantenen com a punts calents de biodiversitat.
Un estudi liderat per científics del CTFC i del CREAF presenta un model matemàtic que permet predir l’estrès per sequera als boscos. La investigació considera que l'estrès per sequera que pateixen els boscos depèn tant de les condicions climàtiques com de les característiques de la vegetació i del sòl que hi hagi a la zona.
Un equip d'investigadors del CREAF ha estat l'encarregat d'elaborar alguns dels capítols de l'informe "Els boscos i la biodiversitat enfront del canvi climàtic: Impactes, Vulnerabilitat i Adaptació a Espanya", promogut pel Ministeri d'Agricultura, Alimentació y Medi Ambient i la Fundación Biodiversidad.
El CREAF presenta l’informe anual del DeBosCat, la Xarxa de monitoratge de l’estat dels boscos de Catalunya que promou el Departament d’Agricultura de la Generalitat de Catalunya. Durant el 2014 només s’han detectat 11 episodis nous de decaïment forestal a Catalunya. El 50% de les rouredes i el 40% dels alzinars ja tornen a estar vigorosos.
