Si es disposa de poca informació de l’entorn, un patró de moviments caòtics pot ser una estratègia eficient per a trobar allò que es busca. En mol·luscs, això podria tenir origen en processos neuronals interns. Entendre els mecanismes generadors de caos y la seva connexió amb el comportament de cerca pot ajudar a aplicar aquest tipus de patrons en situacions de recerca amb humans.
Un tema important (i controvertit) en ecologia és el de la manera com s’associen plantes i animals per formar comunitats naturals. Els debats sobre aquest punt es pot dir que van començar amb la mateixa ciència de l’ecologia, sobretot des dels inicis del s. XX. Un estudi que acaben de publicar S.
El pitjor dels escenaris té lloc quan els dos fenòmens, la NAO i l’EA, es troben en fases contràries, tal i com va passar els primers anys de la passada dècada. Durant aquest període, l’absorció de CO2 va ser inferior a la mitjana. Darrerament la NAO i l'EA han estat en la mateixa fase i els ecosistemes han retirat més carboni de l’atmosfera.
Conèixer les dinàmiques ecosistèmiques pot ajudar a obtenir beneficis en la gestió forestal, la conservació d’espècies i el segrest de carboni. L’estudi presenta uns resultats generalitzables a tot al món i per al conjunt de les 53.000 espècies d’arbres, gràcies a la gran quantitat de dades obtingudes.
Un estudi dirigit pel Centre Tecnològic Forestal de Catalunya i en el que ha col·laborat Lluís Brotons, del CREAF i el CSIC, alerta que la distribució dels fons que la Unió Europea destina a conservació deixa de banda una bona part de les espècies amenaçades. El 75% dels fons LIFE-Nature de la Unió Europea s’haurien destinat a espècies no amenaçades i en regions on no hi ha risc.
En un comentari a la revista Nature Geoscience l’investigador del CREAF Josep Peñuelas i un equip d’investigadors internacionals han avaluat el problema de subministrament d’aliments al que haurà de fer front el planeta si esgotem les nostres reserves de fòsfor. Les projeccions de futur mostren que les reserves de fòsfor s’esgotaran en els propers 40 o 400 anys. Els investigadors proposen racionalitzar l’ús del fòsfor per part dels països més rics i invertir en noves tecnologies de reciclatge o de producció artificial d’aquest nutrient.
Investigadors del CREAF i del CSIC revelen que els canvis en el comportament d'alguns ocells acceleren la seva evolució cap a formes i mides més adequades al seu nou estil de vida. Les espècies de coloms i tórtores que abandonen el sòl per viure en els arbres desenvolupen potes més curtes i cues més llargues més ràpidament del que és habitual.
