Les temperatures nocturnes han augmentat 1,4 vegades més ràpid que les diürnes al planeta. Aquesta asimetria altera els fluxos de carboni i el creixement vegetal de l’hemisferi nord, segons un treball en el qual participa el CREAF.
Aquest any 2013 el CREAF celebra el seu vint-i-cinquè aniversari. Durant aquest quart de segle, el centre ha crescut i evolucionat pas a pas fins a convertir-se en el que és ara: un centre de recerca de referència en ecologia terrestre que aporta coneixement científic d’avantguarda als reptes mediambientals més grans i complexos que afronta la societat del S.XXI.
El projecte DINACLIVE vol analitzar com han canviat les cobertes i els usos del sòl a tota la Península Ibèrica. Amb el material que se n’extregui es podran observar els impactes del canvi climàtic i d’altres factors com ara els efectes de la sequera sobre la vegetació.
Dins del marc de les accions d’impuls a l’R+D+i en sostenibilitat de la Secretaria de Medi Ambient i Sostenibilitat (SMAS), el passat 18 de juliol es va dur a terme unajornada interna sobre els projectes emblemàtics d’R+D+i de la Secretaria.
Segons els experts del CREAF, aquesta capacitat els assegura l’èxit a la ciutat i la possibilitat d’esdevenir animals "urbanites". Una revisió exhaustiva dels estudis publicats conclou que en ambients urbans, les espècies sovint canvien els seus hàbits alimentaris, perden la por als humans i modifiquen la forma de comunicar.
Un any després dels incendis que van cremar 14.000 hectàrees de bosc a l'Alt Empordà, persones afectades i els investigadors experts en incendis del CREAF i la UdG fan una valoració de la regeneració que s’ha pogut observar a la zona.
La Dra. Marta Camps i en David Wayne, ambdós membres del International Biochar Initiative Board, han visitat el CREAF aquest juliol per conèixer els estudis i resultats dels projectes sobre biochar que està realitzant el centre.
Aquí teniu l'enllaç a la versió on-line de la Memòria Anual d’Activitat del 2012, un any en el que el CREAF ha publicat 123 articles científics indexats al SCI, amb publicacions destacades a les revistes Science, Nature o PNAS.
En molts animals, els mascles i les femelles difereixen en la mida del cervell. L'explicació més recurrent és que aquestes diferències reflecteixen l'acció de la selecció sexual. Però les prediccions no són clares. Un equip d'investigadors del CREAF ha descobert que un grup d'aus costaneres, les limícoles, no escullen les seves parelles per la grandària del cervell sinó "pel seu físic".
El projecte IMPACTBOAR és una col·laboració entre el CREAF i MINUARTIA que s’encarrega d’evaluar l’impacte de l’expansió del senglar en ambients alpins i subalpins, concretament, al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.
